El millor conseller que tenim, Andreu Mas-Colell, en una rèplica impecable i implacable al socialista Mauricio Lucena, a més de manifestar-li  el gran orgull que sentia de servir Catalunya, li va recomanar un any sabàtic a Miami.  Vien l’entrada que ha fet la cap del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho, em passa pel cap també recomanar-li una estada d’un any a Miami perquè potser la distancia li obriria el focus dels seus posicionaments i no haurà de repetir constantment el seu discurs, sigui quin sigui el fet.

La darrera “aliciada” és l’emprenyament que ha agafat quan la vicepresidenta Joana Ortega ha dit públicament una obvietat; que els pressupostos del 2014 hi haurà una partida per si es fa el referèndum.

La popular, a més del seu estat perpetu d’irritació respecte la Catalunya actual, diu que vol evitar per tots els medis que s’inclogui aquesta partida, i sap la senyora que només té un camí per fer-ho? Presentar una esmena quan es debatin els pressupostos en el Parlament de Catalunya, i guanyar-la en la votació. La resta són focs d’encenalls, gesticulacions i arguments per poder-se passejar per les seves tertúlies fonamentalistes de Madrid.

Diu que això condiciona la resposta de la carta que farà Roy a Mas. No sé veure per què. Mas li demana al president espanyols fer un referèndum i li dona cinc arguments legals que té per autoritzar-ho, però si diu que no, sap tothom que el referèndum es farà igualment. I per tant, sigui amb la venia de Rajoy com sense, el pressupost ho ha de contemplar.

També diu que quan sàpiga la quantitat ho portarà als seus serveis jurídics amb el propòsit, suposo, de si s’escau portar-ho al fiscal,  que es diu que va dir, era amic seu. Ja ho veurem.

Quanta gesticulació! Quanta irritació!  Hi ha persones que aprofiten l’estiu per calmar-se, llegir, aprendre i quan tornen relaxats  veuen més bé, el país real; i n’hi ha que l’estiu no els prova.