Fins i tot, amic, ahir si haguessis vingut no t’hi hauries trobat gens incòmode puix que la gran multitud groga que fèiem Via, en cap moment ningú va esmentar res més que no fos l’autoafirmació i el dret a decidir. Hauries vist que tos demanàvem votar lliurament i democràticament i amb aquests “tots” també hi eres tu que ets unionista. No volem ni pretenem callar-te i per això ahir et vàrem respectar, perquè entenem que no tothom ha de pensar igual. Ahir amic, hauries vist una part molt gran d’aquest poble nostre ( teu i meu) que es va manifestar alegrament, fins i tot fou una festa, però tampoc m’agradaria que ho confonguéssim i  només l’acte lúdic fos la raó d’ahir. Ahir hi havia un clar desig polític de vindicació nacional. Dic això perquè he escoltat alguns que ressalten aquest fet gens menystenible de la festa, i s’obliden del nucli.  És així com volem fer el procés, com dirien els joves d’avui: “ amb bon rotllo” però amb l’objectiu clar.

Alguns dels teus han dit avui que encara que fóssim els que diuen les dades oficial, més gent era la que es  va quedar a casa, i  han volgut fer-se-les seves, amb un propòsit gent democràtic, per dir-nos al final que érem una minoria. Com amb això dels números tancar el debat és molt fàcil, el dia que anem a votar tu i jo, farem el recompte i sabrem quants som cadascú.  Amb la meva proposta hi tinc més a perdre jo que tu, perquè si som minoria com diuen els teus, perdrem i s’haurà acabat la discussió i tu et quedaràs com vols estar, unit amb Espanya. I jo ho acceptaré de la mateixa manera que espero tu acceptis també, si guanyem nosaltres. En tot cas tu i jo seguirem sent amics.

Bon dia a tothom