A través del periodista Jordi Barbeta ens hem assabentat de quina és la tercera via que proposa en Duran a Madrid i també hem pogut confirmar una sospita que fins ara, tot i les evidències, no ho havíem pogut ratificar, i és que en Duran a Madrid, i pel què diu en Barbeta, treballa per ell i no per qui hauria de representar, que és al President de Catalunya i a la Generalitat, amb lleialtat.

I no és de persona lleial interferir intencionadament en el Debat que avui començarà en el Parlament de Catalunya, i voler-ne ser el protagonista. Recordo perfectament, a les hores jo era diputat, que en els últims moments de tancar l’Estatut entre el President Maragall i Artur Mas, una nit que José Montilla intentava que no s’arribés a cap acord, va aparèixer Duran dient que en un apartat sobre ensenyament no hi estava d’acord. Duran tot el procés va quedar callat però a darrera hora, en plena nit de nervis, va aparèixer.

Ara, l’oferta que fa Duran, no sé en nom de qui la fa a Espanya, perquè és una mena d’aquell Estatut que tots sabem com va quedar. I dic en nom de qui, perquè ho confesso públicament ells és el què és, entre altres vots, amb el meu i jo hi estic radicalment en contra. Com també estic en contra d’aquesta política permanent de desgast que fa al President de Catalunya.

Veig molt difícil que Duran pugui ser de nou cap de llista de CiU, fins i tot se segueix així, que UDC pugui anar amb CDC, però veig molt provable que Duran sigui el referent del PP a Catalunya. De moment ja l’han convidat a unir-se en el front unionista, per alguna cosa serà.  De fet seria un pas lògic: de ser president de la Comissió d’Exteriors espanyol, a ministre de ves a saber què. Un somni assolit.