Una de les lloances que alguns feien a Fraga Iribarne, segurament per endolcir la seva biografia, era que ell havia estat capaç de posar l’extrema dreta dins del seu partit, el PP,  i a diferència de França i d’altres països europeus l’extrema dreta espanyola no té un partit propi. Transcorregut el temps, hem vist com l’extrema dreta i el franquisme incrustat en el PP comencen a marcar paquet.  És normal doncs, si mirem els orígens, que militants i càrrecs del PP es facin fotografies amb el braç alçat fent la salutació feixista, o que tinguin en el despatx de l’alcaldia fotos del dictador, o que homenatgin a la División Azul, o que el vicepresident del Parlament Europeu,  Alejo Vidal Quadras reclami públicament un intervenció de l’exèrcit o la guàrdia civil a Catalunya. La nostàlgia del passat és forta en molts militants del PP i el que no en tenen i són demòcrates, han de conviure resignadament amb ell puix que aquest és el pacte fundacional del seu partit. El seu problema és que vist des d’un demòcrata podriem pensar que aquest grup d’arrels franquistes i feixistes és un grup de gent gran, que van viure i conviure amb el dictador, i que per llei de vida s’aniria extingint, però la sorpresa és que el rebrot feixista coalla en el fills d’aquests i avui una part de NNGG tenen guanyat un més de dubtós comportament  democràtic. Demà no sé què passarà en la manifestació. No sé si hi haurà grups franquistes i feixistes que evidenciïn les seves ideologies  ni si grups d’extrema dreta  facin ostentació amb atributs del seu ideari, però no seria estran que si els tenen dins, sortissin. El cap i a la fi, alguns d’aquests també són part d’ells.

Ja el sol fet de voler fer de Barcelona d’epicentre de l’espanyolisme més radical fent crides a tot Espanya perquè vinguin com aquell que va a terra de conquesta, em sembla una provocació. Però també pot ser una feblesa seva, puix que mostrar-se públicament amb tot el seu potencial,  sempre hi ha el perill de quedar en ridícul davant del món, més en cara després de la massiva Via catalana.

El guirigall d’ahir en el Parlament de Catalunya que va provocar Ciutadans i el PP, ja va ser un acte publicitari per fer victimisme i a l’hora, i no és una futilesa, es van estalviar de votar en contra d’una moció que condemnava el franquisme i lamentablement aquest detall, que té molta importància, ha passat massa desapercebut per les cròniques.

De totes maneres el millor que podem fer-los-hi demà és una indiferència total, i mostrar al món que nosaltres anem a la nostra i som immunes a les seves provocacions.