L’excitació que ha provocat la sentència del TEDH contra l’anomenada “doctrina Parot”, és important. Alguns es pensaven que amb la sentència favorable fins i tot del Tribunal Constitucional, ho tenien tot lligat i ben lligat, però no ha estat així. Per més que ens ho diguin, no és infal·lible, i menys quan s’especialitza a fer sentencies forçades per l’interés polític del moment. Ara davant de la sentència i la necessària i ràpida posada al carrer dels beneficiats pel tribunal d’Estrasburg, els polítics espanyols fan tota mena de gesticulacions espasmòdiques per intentar no sortir com a responsable. És normal que les víctimes del terrorisme se sentin dolgudes, però també és normal que en un estat de dret, els governs i els jutges    actuïn amb independència de qualsevol grup de pressió.

Però m’agradaria fer observar dues coses que s’amaguen. La primera observació és que el Codi Penal del franquisme ( codi que s’aplica a aquesta beneficiats de la sentència del TEDH) és molt més favorable als terroristes i delinqüents importants, que el codi de la democràcia fet el 1995. Els jutjats amb el nou codi, i menys amb la reforma posterior, tot aquesta enrenou no s’hagués produït.  La segona qüestió és, per què, ara els polítics blasmen la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, i han estat incapaços de reformar el Codi Penal des del 1978 fins el 1995?.

Javier Mascherano ha sorprès a tothom amb la seva inculpació pública a un error que va tenir en el darrer partit amb el Milan i que va suposar un gol;  fins i tot algun periodista ho ha trobat excessiu. Estem tan acostumats a no sentir-nos culpables dels nostres errors que quan un té l’alçada moral de Mascherano, incomoda.

Cada dia algú demana o exigeix als altres que  demanin perdó, però ningú es mostra penedit dels seus  propis errors.