El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/estevevilanova
Articles
Comentaris

placa mossos d'esquadraUn dels grans pensadors del segle XX Jean-François Revel, ja ens avisava del poder que té l’opinió pública i que aquesta podia ser  fàcilment manipulable en benefici  d’una causa fins el punt que ell, d’aquest poder, en deia “dictadura” perquè no emana dels vots democràtics. Les noves tecnologies encara han facilitat més a aquets grupuscles d’interés i el poder per crear una opinió a la seva causa invertint-hi pocs recursos. Un altre sector que afavoreix a aquets oportunistes és el paper dels medis de comunicació que els hi amplifiquen les seves accions, sense aprofundir-hi el més mínim. Aquesta combinació juntament amb una modernitat  líquida ( tal com va qualificar aquesta societat Zygmunt Bauman ) els efectes de l’opinió pública són molt potents.

En aquests moments Catalunya està vivint un procés que mai, en els darrers tres-cents anys l’havia proposat, i aquesta excepcionalitat semblaria raonable que també la societat catalana actués d’acord amb la transcendència  aquest moment.  En el 1936 Catalunya va fer una guerra i alguns d’aquí també i a l’hora, van voler fer una revolució. El resultat ja el sabem: vam perdre la guerra i no cal dir la revolució.

Suposo que a aquestes alçades ja tothom s’ha adonat que l’Estat espanyol ens està sotmetent en una gran pressió, com a represàlia de la nostra voluntat i per intentar avortar el procés d’emancipació. I no ens enganyem, l’Estat té molt de poder fort, mentre nosaltres només tenim el poder tou. I l’Estat fa tot el què pot internament i externament. Jo diria, pel què sembla, el poder exterior sigui perquè la marca Espanya és tant desacreditada o sigui pel nostre poder tou ( democràtic ) els seus resultats són escassos i segurament desesperants per ells; però a l’interior, que només depèn d’ell, passa des de l’ofec econòmic, els atacs legislatius, els publicitaris per crear-se opinió favorable i el descrèdit de tot allò que és català i més encara si són estructura d’estat.

Els atacs a Catraio i a TV3, no són gratuïts. Les paraules de Montoro ahir, dient als farmacèutics que cobraran però ho faran perquè serà Espanya i no Catalunya qui els pagarà, tampoc és innocent. I els atacs clars de desacreditar els Mossos d’Esquadra, també és evident.  Però així com els dos casos primers la societat catalana ha estat impermeable a l’intent espanyol, amb el cossos dels Mossos d’Esquadra no i una part de la societat catalana hi contribueix molt, ja sigui directament o indirectament. A 8TV, cada dia d’aquesta setmana sigui per a o per b, han passat les imatges d’internet reiteradament i en alguns casos fent judicis o suposicions que com a mínim són arriscades en un cas així. Només Jordi Basté de RAC1, ha tingut la grandesa professional al veure que allò que semblava no era ben igual com s’havia dit o especulat, va reconèixer que “potser alguns haurem de demanar perdó”.

Cal dir que en aquests casos sovint les informacions que donen els advocats són una manera més de defensa del seu client. Les filtracions no són innocents. Saben que comptar amb una opinió pública favorable, els hi és de molta ajuda. I més encara quan l’adversari és una Institució que no pot contestar-los.

Així doncs, tenim un intent espanyol de desprestigiar els Mossos, fins i tot amb les actuacions d’algun Jutja encarregant les investigacions a la policia espanyola, o d’algun polític com l’Alicia Sánchez Camacho, prescindint dels seus escortes perquè, segons ella, no estava segura i hi hem de sumar aquesta part de catalans que alguns amb intenció i d’altres per gregarisme, rebutgen l’autoritat de la policia catalana denigrant-los amb tota mena de qualificatius.

Seria suïcida per un país democràtic que tinguéssim a la nostra policia en una situació d’estrès crític permanent i no destriéssim fets puntuals, que poden ser reprovables ( per això s’està investigant), del conjunt del cos.  Si triomfessin aquests col·lectius que criden assassí al Conseller   Ramón Espadaler, tant gratuïtament i impunement,  seria una senyal que la nostra societat pateix una gran malaltia. Una patologia que en podem dir: la dictadura de l’opinió creada.