Avui el director de La Vanguardia a “El món” de Rac1, ha fet una mena de pronòstics que, els que hem seguit durant força temps les seves anàlisis política, ha evidenciat un canvi molt radical a l’estil de PSC. El que em porta a pensar que no sé si tothom era on deia que era per si de cas, i ara ja s’han posicionat al seu lloc de confort. Adduint a la seva informació ( que no ha dit d’on era ni de qui) ha pronosticat que Catalunya farà una proposta de tercera via pactada amb Espanya i la posarà a consulta, recolzant-se en què en el Parlament de Catalunya no hi ha una majoria per tirar endavant la consulta/referèndum. I aquesta, per ell, és la única forma de sortir d’aquest atzucac.

Jo no sóc capaç d’endevinar què passa o què pot passar en un país com Catalunya que les dinàmiques i els interessos de partit han fet que avui, pel què sembla i diuen totes les enquestes, hi ha una gran majoria social i en el Parlament  podria ser una minoria política. Si el  PSC, com sembla ara, s’alinea amb els unionistes i fan el bloc: PSC, PP i C’s,  i actuen com a tal bloc boicotejant des de dins al Parlament la consulta, com reaccionarà aquesta massa social del 80% que vol ser consultada?

Es poden estalviar dir-nos que han estat els partits independentistes els que ens han portat aquí, perquè reescriure els fets per adaptar-los als seus interessos sempre és una senyal de pobresa argumental. I també és tractar-nos a la majoria de gregaris sense acceptar que també tenim criteri i capacitat d’anàlisi de la realitat i sobre tot sentiment arrelat de pertinença.

Sort que a banda dels partits i del seu dirigisme interessat, sempre en queda l’oportunitat de dir la nostra votant i rectificar aquesta anomalia que pot sorgir si persisteix l’antagonisme entre la majoria política amb la majoria social. En el fons tots sabem que al final cada poble és el què vol ser, si ho vol ser, siguin quins siguin els polítics que s’hi oposin. Només ens cal fe i resistència, i el temps hi farà la resta.