Reconec que no sempre he reflexionat sobre la nostra Vicepresidenta en termes elogiosos, perquè en un moment on tothom hauria de donar la talla, ella sovint no la dona, és una de les anelles fluixes del govern. Però avui haig de dir que el seu comportament em reconforta, perquè ( ja veieu si som fàcils d’acontentar el catalans) va actuar amb la normalitat d’una Vicepresidenta.

Dic que som fàcils d’acontentar perquè la nostra història ens ensenya que no sempre els nostres representants han actuat com el què representaven, més aviat han actuat amb servilisme. Però des que Artur Mas va iniciat allò tant sorprenent, per novetat no per raonament, de dir el mateix quan parla a Barcelona que quan ho fa a Madrid, sembla que comencen a fer-nos amos dels nostres discursos.

Els fets van passar fa pocs dies en la Gala contra el Sida, que es va fer a Barcelona per recaptar fons. El presentador era en Miguel Bosé, i la representant del Govern de Catalunya era la Vicepresidenta que va adreçar-se al públic assistent. Després d’una primera salutació en espanyol a tots els assistents, va continuar les seves paraules en català. Un fet normal, o que hauria de ser normal, en un país normal. Doncs Miguel Bosé li va retreure públicament que parlés en castalà dient: “ es una làstima porqué lo que ha dicho la vicepresidenta debe ser muy interesante, però como lo ha dicho en catalàn mucha gente no lo habrá entendido”  . Una mena de Galinsoga moderns.

L’endemà en Miquel Calçada, ho va dir a n’en Basté a RAC1, i a més de la denúncia va dir que de no haver estat pel motiu que estava allà, hagués marxat per la incomoditat que va sentir per les paraules d’en Bosé.

Avui el President des de la Índia ha hagut de fer un acte inaudit per un president;  ha hagut de justificar-se de les crítiques que li fan des de Madrid pels viatges i  els ha dit  que ell viatge en classe turísta i quan l’acompanya la seva esposa, ella es paga les despeses. També ha dit que el seguici d’empresaris, ells es paguen les despeses. Ara seria hora que des de Madrid, el President espanyol informes també públicament com viatge ell, com viatge el Príncep i el Rei, i en veuríem la diferència. Ah! Si, ja sé, que alguns em diran que són coses diferents, que no es pot comparar. Una resposta que només s’entén perquè, per ells, Espanya és una nació i Catalunya no. Bosé també trobava malament que la vicepresidenta parles català a “Espanya”. Ell mai va saber que estava a Catalunya. És per això que mai ens podrem entendre.