Ara aquest moment, si de sentiment fos espanyol tindria molta vergonya de la imatge internacional del President d’Espanya, i també, perquè no dir-ho, de la mateixa imatge de la marca Espanya.

El prestigi és el resultat de la feina ben feta de molt de temps, si vols que te’l reconeixin; però aquesta feina sempre ha d’estar sustentada en arguments i fets reals. Podem enganyar a tothom un dia, però no podrem mai enganyar tots els dies a tothom, ja ho recorden, no?  I tothom sap que el prestigi de marca té un potencial molt important, però també té una feblesa considerable.

Avui per avui, podem dir que la marca España, tot i l’esforç i els diners que s’hi dedica, té un prestigi desastrós. Observem com cada dia a l’exterior es qüestiona sovint amb duresa, i és víctima fins i tot d’escarni.

Segurament els millors promotors de la marca haurien de ser el mateix Cap d’estat, tot el Govern espanyol amb el President davant i el bon fer de les empreses internacionals, la cultura,…etc. Però avui tothom sap en quina situació està la Monarquia, el Govern i el partit del govern, per fets que nord enllà són fets molt greus. Però a més hi ha les actituds del mateix Govern i el seu president que ha entrat en una espiral de no fer amics, més aviat tot el contrari. Es fa enemics.

És cert que entre la gran quantitat de problemes que té el President espanyol, en té un, el català, que el fa cometre forces errors interns i externs. Interns per la manca de lideratge i, com va fer Zapatero amb la crisi, esperant que negant el problema, el problema no existirà.  El segons és amb l’exterior intentant pressionar als governs estrangers i a les autoritat rellevants, que es pronunciïn sobre el procés català, segons els seus interessos, amb poc èxit per cert. L’alemany i president del Parlament Europeu Martin Schulz, fa pocs dies ens ho va dir ben clar a Barcelona: “quan no dic el què volen que digui ( referint-se al Govern espanyol) s’enfaden” i com no va voler dir el què ells volen que digui, va restar callat. Fa pocs dies, un dels que a priori semblaria estar més per satisfer Madrid, el President francès François Hollande, al costat de Mariano Rajoy i a pregunta d’un periodista sobre Catalunya, va dir que no opinava perquè era un afer intern d’Espanya. Hi ha silencis que són tot un editorial.

El darrer incident, i aquest més important i favorable per nosaltres, va ser quan en la mateixa entrevista amb Hollande, Rajoy contesta a un periodista afirmant que ventaria l’entrada d’Escòcia a l’UE en cas que guanyés el referèndum de la independència i fos expulsada de l’UE i demanés tornar entrar. Aquest fet va incomodar moltíssim a Londres i a Edimburg, per la intromissió que això suposava i la rèplica que el President d’Escòcia va fer en el seu Parlament va ser tant contundent que el President espanyol va quedar ben ridiculitzat. I curiosament amb aquesta intromissió i equiparant-nos per primera vegada Catalunya amb  Escòcia, el que ha fet és internacionalitzar els procés català i guanyar nosaltres algun aliat internacional més. Mariano Rajoy, sempre fent amics.