A l’entorn de la confecció de la Constitució espanyola hi ha tota una mitologia que desgraciadament encara avui cap polític ha tingut la valentia de desemmascarar i explicar la vertadera història i les conseqüències que legalment pot tenir.

És veritat que hem anat sabent-ne parts aïllades d’alguns fets que fins i tot en qüestionarien la legalitat. Em refereixo en la tutela que va exercir en tot moment l’exercit als ponents, posant-hi límits i “inspirant”, com a mínim, la redacció de dos articles.

El 7 de desembre de 2003, TV3 va fer un 30 Minuts que titulava: “Més enllà del consens” i en aquest reportatge Miquel Roca i Miguel Herrero de Miñón com a ponents i Narcís Serra ex-ministre de Defensa van dir que els hi constava perfectament aquestes intromissions i el general Sáenz de Santa Maria a l’Avui, va reconèixer explícitament que li constava que l’estament militar s’oposava a qualsevol canvi. És de l’època els famosos “sorolls de sables” i la intent de cop d’estat fallit “Operació Galàxia” de la tardor del 1978 i un manifest públic que l’ex-general, el colpista Milans de Bosch i altre militars  van publicar a El Alcázar. Tot aquest moviment militar culminaria el 13 de febrer de 1991 amb el cop d’estat del coronal de la Guardia Civil, Antonio Tejero i que pel què sembla, volien posar al l’ex-general colpista recentment traspassat Alfonso Armada ( elefant blanc) com a  cap d’un  Govern espanyol.

A la Constitució hi ha dos articles de clara “inspiració” militar, que segons que sembla ja van arribar redactats dins d’un sobre des de les altes instancies militar. Em refereixo a l’article 2 “La constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”  i l’article 8,1 que diu: Les forces armades (…) tenen com a missió garantir la sobirania i independència d’Espanya, de defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional”  Bona part d’aquest afer està recollit en el llibre publicat el 2006 pel professor de política internacional Oriol Vidal-Aparicio:  500 preguntes al nacionalismo espanyol.

El professor i Doctor en economia Enric Casulleras el 19/10/12 va fer una carta pública al Ponent de la Constitució Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, una carta que encara no ha tingut resposta tot i la transcendència que tindria en aquest moments per nosaltres.

Distinguido y admirado don Miguel,

En vano he esperado que terciase usted en el debate sobre el proceso de secesión de Catalunya. Como al parecer, el principal argumento contra la declaración unilateral de independencia es su ilegalidad en  términos constitucionales, me gustaría que usted recordase a los españoles en qué circunstancias fue incorporado a la Constitución el artículo donde se alude a la indisoluble integridad del territorio español, y la participación directa del Estado Mayor del Ejército en su redacción. Porque era a nombre suyo de usted el sobre que llegó, con membrete del Ejército, irrumpiendo en el seno de la ponencia donde se estaba debatiendo tan espinoso asunto. Haría usted una gran aportación a la democracia si revelase los términos en que el Ejército amenazaba con su intervención en caso de que el contenido del sobre no se incorporase, sin tocar una coma, al articulado constitucional. Y así seríamos conscientes todos los ciudadanos de que la máxima norma del ordenamiento jurídico español fue impuesta bajo coaccióny con graves amenazas. Como jurista que es, usted sabe mejor que yo que los contratos firmados entre partes bajo amenaza o coacción son viciados de origen y nulos de pleno derecho.

La anterior petición no menoscaba la alta consideración que nos merece su ilustrada aportación humanística e intelectual a la convivencia entre los ciudadanos de este país (muy pronto, países, espero). Reciba mis más respetuosos saludos. Suyo,

Enric Casulleras

Avui que alguns han volgut celebrar el Dia de la Constitució espanyola i fer-nos creure que aquell text és el resultat d’un gran consens, necessitem més que mai una resposta.

Recordem que:

‘Els contractes signats sota amenaça o coacció són viciats d’origen i nuls de ple dret.’ Aquell marc legal va ser després legitimat per una ciutadania que va votar sota la pressió del tot o res, que va escollir entre aquella democràcia o el risc real d’involució democràtica

I si denunciem la Constitució als organismes internacionals per aquest vici d’origen?