Allò que sembla fàcil a Catalunya s’esdevé difícil. Així és la política de casa nostra. Mira que sembla fàcil proposar una pregunta clara que no tingui cap possibilitat de reinterpretació!  Semblaria normal que tant pels votants del sí com pels del no, els hi interessaria claredat, i una vegada votat, i amb les coses clares, posar-nos a treballar. Doncs no, sembla impossible fer fàcil allò que és fàcil.

No em puc ni imaginar què podria passar en aquest país que a cada nit electoral veiem com tots els partits interpreten els resultats al seu favor i tots surten dient que  han guanyat, si fem un referèndum amb una pregunta confusa i amb resultats  confusos.

Quan els “estudiosos” dels resultats de les darreres eleccions elogiaven els resultats perquè, segons ells, el “repartiment” del poder va impedir tenir un lideratge fort, ara no es poden queixar perquè aquests efectes, els de la pregunta, són el resultat d’aquelles causes. Els catalans som així, admirem el lideratge de Mandela, però no admetem lideratges forts per nosaltres per fer el procés més important i complicat dels darrers tres-cents anys.

Hi ha un sector d’opinió que sempre que pot va afirmant : “tothom sap que no es farà la consulta” són d’un sector “tebi” del catalanisme i que és el mateix discurs de l’unionisme. La seva persistència fa sospitar que el què fan és una resistència passiva per tal que no canviï res.

El nostra país és així d’original; fins i tot hi ha qui cerca una pregunta original per fer un referèndum. Potser és hora que entre tots fem de Catalunya, un país normal, no original.