És cert que alguns analistes espanyols més radicals el critiquen, però l’estratègia de Mariano Rajoy de no moure’s té un punt feble, té un temps limitat. No té tot el temps del món. Amb el rescat li va sortir bé, però no és gens provable que amb Catalunya, la seva estratègica, sigui l’encertada. Per poc que l’hagin informat persones honestes li hauran dit que el temps no “arreglarà” el problema català. I un dels seus problemes és que l’esquer per la qual els estrategues “marianistes” es basen és que la possible represa econòmica ajudarà a desactivar el “problema català”.  A aquestes alçades ja ningú que coneixi mínimament  la societat catalana pot sostenir que tot aquest moviment del dret a decidir és suportat per qüestions econòmiques. I Rajoy, està instal·lat en aquest error.

Fins i tot si fóssim molt optimistes i penséssim que enguany l’economia reprendrà amb força, el problema no es resoldria.  L’endemà que el príncep d’Espanya de les hores, ara Rei, visités a Josep Pla en el seu mas, vaig tenir el privilegi de passar bona part de la tarda a Llofriu amb Pla, i recordo que em va dir: “ ja li vaig dir a aquest “noi” que tingués sempre present que el valor de la pesseta va molt lligada a l’ordre”  Doncs avui segur que li diria el mateix a Rajoy, i segurament li diria que sense resoldre el “tema català”, no hi haurà represa econòmica.

Rajoy té sis mesos de temps, i si es manté com ara, veurà com la prima de risc torna a pujar a 600pb i que els mercats financers internacionals es tornen a tancar. Poca broma. Ara més que mai, el temps és or. Entitats com JP Morgan ja han fet els seus informes sobre els efectes econòmics del “problema català” i quantifica el risc d’independència catalana en un 49%. I en aquest informe fa una previsió econòmica clara: “el pitjor està per venir en el segon semestre de 2014”.

Així doncs, és bo que nosaltres no perdem la força de la raó, i l’esperança de la victòria, ni la fe amb nosaltres mateixos i dijous quan en el Parlament de Catalunya es voti demanar a Espanya que ens cedeixin l’atribució per a convocar un referèndum consultiu a través de l’article 150.2 de la Constitució,  oferirem a Rajoy una alternativa per iniciar el camí per resoldre el “tema català”; tot i que no és segur que l’aprofiti