De vegades els polítics fan coses ben estanyes i sovint extravagants. Hem vist suara que el president espanyol Mariano Rajoy participava en un míting del president islamista turc Recep Tayyip Erdogan. Un president que darrerament s’ha ficat en la pendent de govern semblant a la de Veneçuela. És a dir, per tal d’aturar la investigació de la corrupció que cada vegada és més prop dels seus, destitueix a tot quisqui que investiga: policies i jutges. Ara està en campanya electoral i qui millora per acompanyar-lo que un president que no té cap escàndol de corrupció que l’envolti?  Aquest maridatge entre aquests dos presidents, és la culminació de la política exterior espanyola.

Una altra “passió turca” és la que reiteradament ens mostra Josep A. Duran Lleida. Fins fa poc jo pensava que pel Govern espanyol l’hi era una anomalia que presidís la Comisión de Exteriores del Reino de España, i de fet hi va haver algun intent en el PP per canviar-lo, però darrerament els hi he vist la jugada. L’anomalia és tenir-lo nosaltres com a cap de CiU a Madrid i amb tots els càrrec que en pengen. La neutralització i crítica pública sistemàtica ( imaginant-nos quines deuen ser la privades) que fa de cada pas que el Govern català creu que ha de fer, demostren la terrible deslleialtat cap un govern que la vicepresidenta és del seu partit. Per ell España és més important que el seu país, que el seu govern, que  els seus militants, i sobre tot, que  els seus votants.

No sé fins quan ens adonarem que mantenir-lo com ara, és un ròssec molt pesat que hem de suportar en tot el procés que fem. Resta molt més que no pas suma. I com ell mateix va reconèixer, intenta mantenir públicament aquesta posició pretesament neutre, perquè pronunciar-se públicament UDC es trencaria. Però la seva “passió turca” és la política espanyola, no ens enganyem. I jo em pregunto; no podem amortitzar-lo políticament i deixar-li la llibertat, que sigui el nou José Manuel García-Margallo, ministre d’afers estrangers espanyol,  i pugui emetre lliurement els seus informes a les ambaixades espanyoles? Espanya valoren molt el “seny” dels catalans com Joan Rossell, Josep A Duran, Alejo Vidal-Quadras, Alberto Boadella i fins i tot  Salvador Sostres i no crec que el PP es deixés perdre a una persona tremendament preparada com ell.