L’esperit de la transició es va trair quan l’endemà de 23-F el Rei convoca als partits espanyolistes i en deixa fora els nacionalistes amb representació parlamentaria. I és allà on va sortir l’esperit de la LOAPA que poc temps després tots els allà reunits van votar conjuntament. Els PSC-PSOE no hi va ser convocat però hi tenia el seu mentor. Tant és així, que poder-se’n desvincular per no haver-ne format part, va optar per defensar aferrissadament i votar la LOAPA. Posteriorment un Tribunal Constitucional, encara no massa contaminat, es va carregar la llei per inconstitucional.  Amb aquest posicionament del PSC-PSEO davant d’aquesta llei totalment involucionista, consta a la seva història com un dels errors greus per haver preferit la involució espanyolista a defensar l’autonomia catalana.

Ahir en el Congrés de Diputats el PSC-PSOE va cometre un altre error greu, tant greu que l’incapacita per ser un promotor d’una tercera via, com pretenien. És cert que ara mateix despleguen tot el seu poder mediàtic per intentar reconduir, no justificar perquè és injustificable, amb la mateixa estratègia que en el seu dia va utilitzar el Rei d’Espanya “ No es tornarà a repetir”. Però el malt ja està fet. Ambdós casos, aquestes paraules no són prou per recuperar el seu honor. Voluntàriament han malmenat el seu prestigi i credibilitat.

Per què era tant greu el què van votar ahir? Primer de tot perquè era un pas totalment prescindible a no ser, com va ser el cas, que estesin totalment d’acord amb el què proposava, ni més ni menys, la diputada d’UPyD Rosa Díaz, que recordem-ho, només té cinc diputats. Cap partit vota a favor  d’un text que proposen un grup de cinc diputats si no hi està d’acord. És impossible, i el mateix portaveu socialista al Parlament de Catalunya Maurici Lucena declara que “no té cap mena de remordiment per la votació i l’ha aplaudida per la coherència amb el seu discurs”.  La votació del PSC-PSOE d’ahir ha fet possible que avui tota la premsa espanyolista titulessin que “ocho de cada diez diputados aprobaron una moción de UPyD para rechazar tajante y expresamente el plan secessionista de la Generalitat de Catalunya”  És normal que els diputats del PSC-PSOE al tornar a casa y veure l’efecte que ha produït la seva votació aquí, intentin reparar l’efecte d’aquest alineament amb l’extremisme de Rosa Díaz, però amics del PSC-PSOE, els fets són els fets i la resta són paraules.

És cert que des de Girona em costa molt entendre que jo estés tant equivocat del què pensaven els diputats socialistes gironins. Els veia més amb l’honor demostrat per la Marina Geli, que no pas fonent-se amb UPyD i Rosa Díaz, una demagoga narcisista que ha estat capaç de seduir fins i tot els de casa.

A partir d’ara, ja no em sorprendrà si voteu a favor de retornar al recurs previ del TC pel què fa els Estatuts, una iniciativa clarament pensant amb Catalunya. Ni em sorprendrà gens si voteu en contra de la petició que ha fet el Parlament de Catalunya per cedir via article 150.2 de la Constitució, l’organització d’una consulta a Catalunya. Heu traspassat a línia roja que mai pensava faríeu. Els fets han parlat i han buidat de contingut les vostres paraules.