Encara recordo la sorpresa que em va causar les paraules del president del Barça Josep M. Bartomeu en aquella roda de premsa maratoniana en la que es presentava,  quan va dir que la grandesa del Barça és que un soci com el Sr. Casas pugui posar una querella contra el president, i a més va afegir que ell en la situació del Sr. Casas també hagués actuat igual. El bonisme en estat pur!. No m’imagino a cap empresa del món que això sigui possible.  Si en el seu moment no ho vaig entendre, ara encara menys. Un club o institució que té punts tant febles com és una mena d’assemblearisme de gestió, em sembla un nivell de risc impròpia d’una empresa solvent com el Barça i que ja és una multinacional. Ja sé que hi ha gent que recolza al soci Casas, perquè en el Barça hi cap tothom, fins i tot aquells que mentre diuen voler-lo defensar o per qualsevol caprici particular, posen de potes enlaire a la Institució i la seva reputació.

Si això passa en el Barça, a Catalunya no ens quedem pas enrere i veig amb preocupació com floreixen arreu col·lectius i personatges que pretenent defensar interessos col·lectius, malmeten la imatge i el prestigi de Catalunya en el món. Aquest dies Barcelona és la capital mundial de la telefonia i 75.000 congressistes d’arreu del món s’apleguen en el Congrés més important que es fa. És una gran oportunitat de negoci que hom calcula que a la ciutat li suposarà més de 350 milions d’euros, una gran oportunitat d’imatge de la marca Barcelona i Catalunya al món, i una oportunitat perquè la indústria puntera del país, pugui exposar el seu coneixement; però també és una oportunitat perquè els oportunistes aprofitin fer-se veure per defensar la seva causa. Una causa que pot ser, fins i tot, molt lloable però quan són expressades fora de context i d’hora, esdevenen patètiques i perjudiquen la imatge de Catalunya.

L’empresari Àlex Fenoll, que fins ahir el coneixia poca gent, al negar-se a donar la ma al Princep, l’ha fet famós de cop. Una bona estratègia publicitària. El que no aporta res és a la imatge dels catalans, perquè la seva acció podria ser manifestament més educada. Avui tindria tot el sentit agrair-li com a catalans que mentre li donava la ma li hagués demanat que ens deixessin votar, tot i que el príncep té  poques competències en aquest sentit. Una petició feta amb educació i que molts catalans ens hi haguéssim vist representats.

I què tenen, dons, Jordi Casas i Àlex Fenoll? Tenen en comú que amb la pretensió de defensar la seva causa, han aconseguit un minut de glòria i alhora provoquen un perjudici a  la seva causa, si és que en tenien.