Altesa, vós que sou també Príncep de Girona, des de Girona m’agradaria fer-vos unes reflexions en veu alta, tot i que molt difícilment les llegireu. Aquests dies heu estat a Catalunya i segons els que saben més de vós, ens diuen que la vostra visita ha estat per copsar més la realitat catalana i també per reiniciar una operació d’imatge. L’estratègia dels vostres consellers no em sembla malament, us diré més: jo en el seu lloc, també us ho hauria aconsellat. Però també us haig de dir, i modestament avisar, que només amb una comitiva  oficial i sopant amb gent com els de el Pont Aeri, no us penseu que ja coneixeu tot el què passa Catalunya, en tot cas, només en sabreu una part i, m’atreviria a dir, que actualment és un pel interessada.

Conec un expresident de la Generalitat que li agradava estar molt ben informat del què realment passava, i tenia per norma trucar per telèfon a gent “normal” per pregunta’ls-hi la seva opinió d’alguna cosa que el preocupava. A mi mateix, i sense tenir-hi molt de contacte ni familiaritat, alguna vegada em va trucar perquè li donés la meva opinió. I diuen les biografies del vostre pare que quan era Princep, secretament tenia contactes amb gent de l’oposició de tots colors; ben segur que algun dels seus  consellers li aconsillava que surtis de l’entorn del dictador, perquè la societat era diferent.

Suposo que és difícil en aquests moments que atacar als catalans i a Catalunya és l’element que uneix més a la classe política espanyola i molta part de la premsa madrilenya, qualsevol petita filtració d’un petit contacte fora de la rigidesa del protocol,  la premsa de dreta extrema madrilenya, que és molta i gens monàrquica, farien una campanya en contra vostre terrible. Ho entenc. Però necessiteu saber realment què passa a Catalunya; i com va  descobrir fa pocs dies en la seva estada a Barcelona la senyora Viviane Reding, a través de la grolleria del Secretari d’Estat per a la Unió Europea Sr. Iñigo Méndez de Vigo, que en un acte organitzat per ella va prendre la paraula per tractar-nos de “tontos”,  tindríeu un neguit per la situació real i, com ella, potser aconsellaríeu a qui s’escau “ negociar sense ratlles vermelles” abans que hagi saltat la “pantalla”, com diuen ara, de la negociació. Perquè Altesa, això va seriosament.

Potser en el vostre periple era impossible rebre i parlar amb gent fora de la comitiva, però, honestament, us haig de recomanar que us hauríeu d’apuntar a l’agenda veure-us  amb la Presidenta d’Òmnium Cultural, amb la presidenta de l’ANC, parlar amb l’Abat de Montserrat, amb les altres associacions empresarials, amb els sindicats catalans, amb els presidents dels col·legis professionals, amb rectors de les universitats catalanes,… tota aquesta gent no fa el Pont Aeri, però estan perfectament capacitats per oferir-vos una informació real de la situació.

De fet, Altesa, si hagués tingut la ocasió que va tenir el Sr. Àlex Fenoll de saludar-vos, jo no us hauria negat donar-vos la ma, però us hauria fet la mateixa petició que us va fer ell, i fins i tot, si es tracte de ser “amics” no m’hauria fet res convidar-vos a un dinar a sopar privadament a casa i sense publicitat. I és que jo penso que Vós quan arribeu a ser Rei ho sereu amb el nom de Felip VI i en la monarquia, més que enlloc, la història pesa. I resulta que Felip VI és el que segueix a Felip V, amb la nomenclatura, i seria una gran reparació històrica desfer i reparar tot el què va fer el vostre antecessor ara fa tres-cents anys. Uns fets que els catalans mai hem oblidat. L’herència té aquetes coses, que sovint hom ha d’acceptar fets i realitats dels altres.

Segurament si algun dels vostres consellers o gent pròxima de Girona us parlessin d’aquesta reflexió, us aconsellarien no fer-ne cas. Malfieu-se d’aquells, si en teniu, que us volen sobre protegir i aïllar d’elements que no pensen o no accepten els dogmes establerts, precisament d’ells també en trobareu la font i la força motriu per una anàlisi de la realitat més solvent.

Amb totes els respectes

Esteve