Des del passat dia vuit que vaig veure una ressenya del teu llibre a La Vanguardia,   he estat dubtant si fer aquesta reflexió amb veu alta, però un seguit d’arguments que detallaré a continuació m’han fet decidir a fer-ho. El primer és que tenim una certa amistat ( espero no perdre-la ara) potser no molta, però, sí més no, la justa perquè un dia, encara no eres conseller, se me demanés col·laborar en un llibre teu, petició que vaig fer diligentment i amb gust.  La segona és perquè entre molts altres vots que vas rebre, un era el meu; i en política això ja hauria de ser suficient per interpel·lar a un diputat que un ha votat. En tercer lloc és perquè jo vinc d’una tradició empresarial, no política, i segurament el meu focus em fa veure altres aspectes de la vida política, que personalment m’incomoden. Haig de dir que bona part del què et diré aquí, ja fa anys que vaig tenir l’oportunitat de dir-t’ho públicament un dia en  l’Hotel Ultònia de Girona quan feies campanya electoral. A les hores CiU es presentava amb una petició molt clara: el pacte fiscal. I allà públicament et vaig retreure unes declaracions que havies fet dient quelcom així, ho cito de memòria, “m’esparvera la deriva nacionalista que ha emprés CDC” i aquestes declaracions van ser ràpidament recollides per tota la flor i nata de la premsa més anticatalana espanyola: Intereconomia, 13TV, Losantos, etc amb grans elogis a la teva persona. I la darrera raó pel perquè ho faig és després d’haver llegit dos articles d’Alfons Quintà en el Diari de Girona: “Santi Vila, una esperança a protegir”. De fet, i aquesta és una constant meva, segons de qui en venen els elogis, sento que quelcom he fet malament i per tant, tots aquests arguments m’han ajudat a fer-te aquesta crítica.

Ara,  el teu pas és més important puix que qui ha fet el llibre, un d’aquests que fan els polítics per mercat perfil propi, és a més del diputat que jo vaig votar, un conseller de la Generalitat, i és aquí on em surt el meu passat en l’empresa privada. Vaig tenir la fortuna de tenir durant força temps de Conseller Delegat a un basc anomenat Pedro Luís Uriarte  ( exconseller d’Economia del País Basc), un líder com pocs, que admetia qualsevol mena de debat i controvèrsia, però sempre de portes endins, ens les reunions,  perquè una vegada presa la decisió, el projecte empresarial i els objectius a assolir, eren sagrats. I ell no es cansava de dir que qui no vulgues aportar tot el què podia honestament al projecte, que fos coherent i marxés.  És aquesta tradició que he treballat molts anys de la meva vida, i per això avui estic segur que en Santi Vila  en aquella empresa i en aquell entorn, una vegada publicat aquest llibre, no hauries tingut massa més temps que el necessari per la signatura de la baixa i recollir les coses del seu despatx.

Ja sé que en la política actual els principis són tant relatius que s’assemblen molt als que ens deia Groucho Marx, però hi ha moments històrics d’un país que l’objectiu és tan alt, i per tant l’objectiu del Govern també, que no hi ha espai pel dubte. Jo no seré d’aquests que t’admiren i et respecten tant per elogiar-te que potser n’hi tant votat; jo seré d’aquells que et dirà sempre que  un Conseller a més de ser un bon gestor, ha de remar a favor de la corrent del seu President i de tot el govern. I pel què he pogut llegir a La Vanguardia del teu llibre, més aviat  hi veig a un polític insegur amb l’objectiu del Govern, i et col·loques en un espai tebi i gris, per si fracassa, sortir públicament amb un: jo ja ho deia que teníem que pactar una “victòria compartida” i no m’han fet cas.  I per tant, el fracàs no és el meu i  ara és la meva hora. Una posició que la trobo poc honesta.

Pel què dius que són els treu referents polítics, et deus sentir desubicat i estrany políticament a CDC, perquè cap des dos que esmentes, l’Ernest Lluch i en Pasqual Maragall n’han estat mai, al contrari l’han combatuda políticament;  i sospito que personalment et deu ser una incomoditat important militar-hi. I és lícit que pensi, basant-me amb les teves paraules,  que la teva militància a CDC és més per interès, que no pas per ideologia. Tornem amb el relativisme ideològic.

La part de les teves declaracions que fas en el llibre ja més íntimes i  tipus “Sálvame” , em sobren i em sorprenen perquè tampoc coincideixen amb la teva formació intel·lectual, que és important. Entre altres coses perquè tots els  que t’hem votat no ho hem fet per les intimitats del teu perfil propi que expliques en el llibre;  ho hem fet perquè et presentaves a les llistes de CiU i amb un projecte de país, que ara sembla no comparteixes.