Deixo dit per endavant que Crimea i Catalunya no tenen res a veure.  Dit això, sí que amb tot aquest afer hi ha uns fets que poden servir d’ensenyaments i d’experiència al Govern espanyol. El primer ensenyament és que quan hi ha un conflicte deixar-lo no el soluciona, l’empitjora. L’UE va actuar tard i malament en aquest conflicte i la solució final ha estat molt pitjor: Crimea ha passat a ser de Rússia i ara l’UE haurà de sostenir amb diners i políticament una nova Ucraïna en fallida i amb un govern sortit de la revolta sense cap base democràtica i amb elements d’extrema dreta. Mentre que el gran guanyador ha estat Rússia que recupera per sempre Ucraïna i les bases de Sevastòpol.

Diu el clàssic: “si no penses fer servir la daga, no ensenyis l’empunyadura” I l’UE fa anys que no vol usar la daga i ja se sap que qui no ho vol, s’ha de posar la ma a la cartera, perquè Putin si que la va utilitzar.

I ara si el PP i Margallo, s’aplica la lliçó convindran que un conflicte quan es deixa podrir, el cost de la recomposició és molt més alt. I que l’UE està disposada a donar molts diners i facilitar el màxim els vincles d’Ucraïna amb l’UE i ni Rajoy ni Margallo poden assegurar que l’UE sigui tant asimètrica amb Catalunya, (que ja és a l’UE i n’és contribuïdor net, i té una economia plenament integrada, forma part de l’Eurozona) i l’expulsi només per complaure’ls.

Fins ara, els espanyols unionistes pensaven que era una flamarada i que això baixaria, i aquesta era la teoria de Mariano Rajoy i el seu govern. Només calis deixar temps i el suflé baixarà i a més entre ells es dividiran, i tot això haurà estat un mal son. Després van pensar que era un somni del President Artur Mas, i tots els atacs i insults anaven destinats únicament cap a la seva persona. Més tard ha estat el discurs de la por, que tampoc ha eixit. I ara, han descobert alarmants que tot aquest procés està suportat per una gran massa de gent que més del 80% dels catalans volen ser consultats i no defalleix en la reclamació. I que hi ha una associació ciutadana, l’ANC, que ha organitzat dos 11 de sembres amb més d’un milió de persones al carrer en uns actes reivindicatius i festius. Però els unionistes espanyols pensaven que a base d’anar dient NO i NO, aquesta gran massa de catalans tornaria a casa sense més i amb el cap jup com aquell que torna d’un foc de camp en un dia de pluja. I quan han vist que l’ANC  escriu en una ponència els camins possibles i si es segueix negant el dret a votar, n’exposa un de rupturista i nou, s’han esvarat. I TOTS els diaris de Madrid, i ho he posat amb majúscules perquè són tots, diuen que la proposta de l’ANC és una crida al cop d’estat.

Si haguessin entès una mica què passa a Catalunya, i què passa en una població que el 80% vol votar, si amb arguments legals es vol ofegar aquest clam socials, aquest sempre troben o forçaran una sortida.  I si no ho han fet, haurien de veure que la manca de negociar a temps, els resultats són inesperats.