Ull amb l’opinió de prestigi
3 abril 2014 per Esteve Vilanova
Deia Camilo José Cela, poc després d’haver estat guardonat amb el premi Nobel de literatura, que una cosa que el sorprenia més era que “ara em demanen opinió de tot, fins i tot d’allò que jo no sé”. El medis de comunicació ressalten molt sovint declaracions de persones molt rellevants en una faceta de la vida, d’àmbits que no en tenen ni n’han de tenir criteri solvent. És a dir, la seva opinió no és més important que la de qualsevol persona, malgrat sigui expressada per una persona de prestigi social. De fet, ho podem comprovar cada dia en cada tertúlia de radio o televisió on molt sovint s’observa que algun tertulià només parla perquè ha de parlar però els seus arguments d’allò que parla són tant pobres que no es destaquen de la de qualsevol persona del carrer i malgrat tot li donem més importància simplement perquè la diu en un medi de comunicació.
Les declaracions de la gran artista Núria Espert a El País, quan se li pregunta per les conseqüències que tindria una Catalunya independent per la gent que estima i diu: “molt dolorós i molta gent haurà de marxar” “ I si ja és difícil en aquest moment no ser independentista a Catalunya, com seria si tot fos una realitat amb els enormes problemes que tindria Catalunya” les hem d’interpretar com que qui ho diu és una persona que ha demostrat un gran prestigi interpretatiu i que segur les seves opinions sobre tota mena de teatre són rellevants, però quan s’endinsa a la política, les seves opinions no en tenen més que d’altri, això sí, molt més fàcil de manipular-les políticament i mediàticament.
Si un dia el poble català vota per la independència serà curiós veure quina serà la reacció de tots aquestes persones rellevants que han fet declaracions crítiques al procés. Clar que sortosament molts encara recordem amb quina facilitat els franquistes convençuts i combatents durant el franquisme, enterrat el dictador, ells van enterrar el passat i es van convertir en demòcrates de tota la vida.
L’opinió de prestigi té això: és inconsistent i efímer, però en el seu moment és bona per fer-ne titulars.