Sí, avui podria ser un gran dia, però lamentablement no ho serà. Podria ser un gran dia per la democràcia, però no ho serà. Podria ser un gran dia per Espanya, però no ho serà. Podria ser un gran dia per Catalunya, però no ho serà. I per què no ho serà? El pès de la història espanyola és massa feixuc i els impedeix moure’s. Mariano Rajoy, no té ni capacitat ni ganes de moure’s i prefereix un xoc de trens abans que oferir democràcia. Quan un alt càrrec del PP equiparant les armes amb els vots, demostren quin és el seu pensament democràtic i no és estrany perquè molts són fills de pares franquistes, i vull suposar ( per entendre’ls una mica) que el seu pare, com el meu, ha estat un referent per ells, com ho va ser el meu per mi.

Però quan prop d’un 80 % d’un poble vol votar i ho vol fer pacíficament i democràticament, és un potencial d’energia impossible de contenir,  i com les grans riuades,  sempre troba una sortida. El problema és que aquesta pot ser la natural, si es guia o n’obra una de nova per la força de la pressió.  Ells només tenen una possibilitat d’èxit i és a mans nostres; que el procés deixés de ser pacífic i democràtic. La violència seria per ells, la gran salvació.

Mariano Rajoy, que és el President del Govern espanyol, i tots els unionistes volen fer creure que tot això és un estirabot del President Mas, i per ells si acaben amb el President, s’haurà acabat el problema. I no s’adonen, o no volen, que és precisament el President Mas la garantia perquè tot aquest procés transcorri pels camins assenyats de la netedat democràtica i pacífica.

L’agressivitat i la violència dialèctica del unionisme és altament provocativa. Ahir mateix el vespre la lideresa Alicia Sánchez Camacho, que tots o molts coneixem el seu currículum vita a través d’unes gravacions en el restaurant La Camarga, feia a 13TV un seguit d’intervencions incendiàries que feia escruixir. Atiada pels tertulians, que, menys una, tots eren de la seva corda, va repetir que avui a Catalunya hi ha un ambient que fa molt difícil la convivència, i que mols pensen marxar, i que ella mateixa, amb una Catalunya independent marxaria per protegir al seu fill. Nomes una tertuliana, que deia tenir la seva mare vivint a Catalunya, li va dir que feia tremendisme. Una puntualització ràpidament replicada pels altres companys i per la mateixa Lideresa de La Camarga.

Us imagineu que això ho hagués dit un independente? O que hagués parlar de la sang com argument de pertinença, com va fer Rajoy?  Avui podria ser un gran dia però amb tots aquests polítics unionistes, no ho serà. No donen més de sí.