I què es pot dir més sobre la consulta? Realment és evident que aquestes alçades pràcticament està tot dit, fins i tot s’ha dit allò que no tocava, o s’han dit coses inconvenients. El nostre procés, és precisament això: un procés, que segons la primera entrada del diccionari de IEC vol dir: “ manera de descabdellar-se una acció progressiva”. Com es pot veure, la mateixa definició porta implícit una acció de moviment, un anar fent etapes progressivament. I em sembla que és aquí on fallem molts de nosaltres i cometem un error greu. L’etapa del 150.2 al Congrés de Madrid, ja l’hem passada amb els resultats esperats, així que ningú pot donar-li més valor que el d’anar-nos carregant de raons i evidenciar la nul·la voluntat de negociació d’Espanya. Fins i tot la lideresa Alicia Sánchez Camacho ha demanat que el President Mas sigui demòcrata i accepti el resultat.  Què ha fet el President Mas i tots els partits polítics que van anar a defensar la petició a Madrid si no d’acceptar-lo? El camí del 150.2 va quedar tancat, i ningú s’entesta a insistir-hi perquè la democràcia és així, almenys la catalana. Ara cal obrir un nou camí que és a mans nostres: la llei de consultes que preveu l’Estatut d’Autonomia. Aquest camí encara ningú l’ha tancat i per tant és viable. Així doncs, l’objectiu segueix sent fer la consulta el 9-N i especular sobre la impossibilitat, és un error. Ja ho veurem en el seu moment, ara estem en el procés ( en camí ) i és arriscat caminar mirant massa lluny i oblidar-nos del present. Que podem arribar a unes eleccions plebiscitàries? Doncs no ho sé, només ho sabrem si els obstacles a vèncer primer, són insuperables. Però la responsabilitat de tots els que pensem amb el 9-N, és pensar-hi com a objectiu pel què tots treballem i, de moment, únic. Clar que els que no volen la consulta diuen que no es farà! Clar que el contraris al procés aniran intensificant, més encara,  tot el seu potencial coactiu! Però tots nosaltres hauríem de ser més intel·ligents i entendre d’una vegada que ells tenen tota la força a favor seu,  i nosaltres  hem de tenir a favor nostre, la intel·ligència, la perícia, la destresa, la capacitat, el talent, i la manya per superar la seva força. I podem fer-ho!

També és un error presentar la consulta com un referèndum independentista. La consulta forma part d’un procés que segons quin siguin els resultats haurien de cloure amb una independència, però no és un referèndum per la independència. Notis com en el debat a Madrid, els unionistes, tots, van provocar aquesta confusió intencionadament, i lamentablement també algun dels nostres representants hi va caure. Allà nosaltres només teníem d’esforçar-nos a demanar el traspàs per poder convocar  un referèndum no vinculant i consultiu, no un referèndum per la independència.  Perquè democràticament és molt més difícil negar la nostra petició. En aquest punt estic d’acord amb en Josep A. Duran i a més ell sí que va explicitar en el debat, l’error conceptual. Un error que intencionadament el Govern espanyol el va provocar amb la seva declaració llegida el començament del debat, que dit sigui de pas, estava plena d’inexactituds i ningú ho va denunciar.