Enguany en la diada del nostre  Sant Jordi, ens fa una mena de visita pastoral la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria. Suposo que és un viatge organitzat pels membres del PP de Catalunya, pensant que això serà una contra programació a la festa popular i institucional catalana. També suposo que la reunió amb el gremi de llibreters, l’ha organitzat el mateix organitzador, ja saben que la història del PP ens evidencia que tenen pocs proveïdors organitzadors d’esdeveniments, però són molt generosos i polifacètics. En tot cas, com a català, els haig de felicitar per la iniciativa, tot i que suposo que ells en pretendran fer una valoració diferent a la meva. La meva és que avui, dia de Sant Jordi, és el millor dia per venir a visitar-nos perquè la gent és al carrer, passeja, compra llibres i roses, i participa en una de les festes més integradores i cíviques que es puguin fer. Si mai a Catalunya ningú s’hi troba estranger, a no ser que ell se’n vulgui sentir, en el dia de Sant Jordi és impossible. Així doncs, la lideresa del PP amfitriona, la senyora Alícia Sánchez Camacho, si ha tingut a bé  passejar per la Rambla de Barcelona a la vicepresidenta, aquesta haurà vist i comprovat en primera persona, que totes aquelles barbaritats que la senyora Alícia i els catalans de la seva corda, diuen que a Catalunya hi ha una divisió social profunda i que no poden, ells els espanyolistes, moure’s amb llibertat,  que  diuen i repeteixen en les múltiples aparicions en les televisions espanyoles, és una gran mentida. I faria bé copsar, ni que sigui per una vegada,  la realitat catalana i no deixar-se intoxicar per les informacions tendencioses que li proporcionen els seus.

Estic content que Sant Jordi hagi fet aquest el miracle de portar-nos aquí a la vicepresidenta espanyola i s’informi directament dels col·lectius com el gremi d’editors, d’escriptors, de floristes, i també parli amb la gent anònima que trobi pel carrer brandant joiosos una rosa i un llibre.  Nosaltres ja fa temps que sabem què pensa ella de nosaltres, ara seria bo que aprofités per saber què pensem nosaltres d’ella i d’ells i veurà que una gran multitud de catalans estem totalment decidits a votar, fins i tot molts estem decidits a marxar, però pocs, molt pocs, no volen que vinguin a casa i participar de la nostra festa. Som un país obert a tothom, i amb la mateixa radicalitat que volem ser, respectem que els altres siguin. I avui ella ha vingut a casa i jo fa una setmana estava a casa seva, i segur que ella es trobarà aquí igual de bé com jo em vaig trobar allà.