Fa temps que hi ha una estratègia clara per dividir-nos. José M. Aznar, ja ho va anunciar, que abans dividits que independitzats. Però el temps passava i el seny català i el bon rotllo del procés, no permet  la divisió.  I ells insisteixen, intenten crear un “storytelling” ( fabricar històries per formatejar les ments). I són molts els que ho intenten, només cal posar qualsevol tertúlia de radio o televisió espanyola i veurem el seu potencial. I, com passa en aquests casos, sempre tenen algun català útil, per reforçar el seu discurs-història. El problema és que quan la gent de bona voluntat ve aquí i passeja pels carrers, i parla amb la gent, veu que tota aquest propaganda del clima irrespirable, és falsa. Aquest partit tan estrany i que m’estalvio qualificar, l’UPyD, té una lideresa reciclada del socialisme i ara militant cap un extrem que alguns hi volen veure  una mena de neofalengisme, la senyora Rosa Díaz, quan va ser consellera del Govern basc, a les hores militant del PSOE,  amb coalició amb el PNB, com a Euskadi sí que hi havia molta violència terrorista, ella, per minimitzar l’impacte del descrèdit per la violència, va fer un eslògan que deia: “ven y cuéntalo”. Doncs això, que vinguin i que ho expliquin.

Pere Navarro, des del diumenge passat, ha entrar en el grup de catalans útils, de fomentar la visió del relat que estan fent els unionistes i els espanyolistes de la crispació de la societat catalana i ahir es va passar per tots els medis públics i privats catalans explicant la seva versió d’un fet no aclarit del que ell en va ser la víctima. La perversitat del discurs de Navarro, que no es pot justificar ni que sigui polític ni per ser-ne víctima, és que en, tot el seu relat, ha confós la intuïció amb els indicis, i això porta a la  paranoia d’arriba a criminalitzar les mirades. Avui tota la premsa unionista i espanyolista es fa ressò de “l’atac” a Navarro i del clima irrespirable provocat pels independentistes” Navarro ja pot tornar a brindar amb cava amb  el PP, C’s, UPyD, VOX, perquè ha compartit el seu minut de glòria amb tots ells.  La llàstima és que el seu discurs-relat té un punt feble:  si venen i ho expliquen, se’ls veu la malicia.