Vagi per endavant que m’hauria agradat molt més que els dos principals partits polítics catalans haguessin unit esforços per anar en aquestes eleccions europees que per nosaltres tenen una transcendència que depassa de molt, l’interés que hi pugui tenir cap altre país. El nostre procés és molt difícil i necessitem aprofitar totes les oportunitats per reafirmar-nos, i si som europeus de sempre, l’objectiu ha de ser tenir una gran participació que mostri públicament que per nosaltres l’UE ens és un destí volgut i de sentiment.

Després de molts anys de campanya negativa contra l’UE feta per tots els partits i els governs, és difícil ara amb quinze dies desdir-se de tot el què s’ha dit, fer oblidar totes les acusacions frívoles i esperonar a la gent perquè participi en una votació per allò que interessadament ens han dit durant anys, que era la causa de tots els malts que patim. Una manera burda, però molt eficient, ( la d’acusar a l’UE de tots els malts)  que han utilitzat els vertaders responsables des desastre. De fet, l’eficiència d’aquesta estratègia de culpar a un tercer, la podem veure reflectida perquè  els d’aquí que van ser el problema, segueixen manant i proposant-nos la solució.

Culpar a l’UE de les retallades, quan encara gastem 60.000 milions d’euros més a l’any dels que guanyem, no té massa sentit. Com tampoc en té criticar els que ens diuen que hem d’equilibrar els pressupostos, perquè és el més normal de món que ens ho diguin.

Però com he dit, a Catalunya aquesta vegada tenim un plus que ens hauria d’obligar a votar i ser, si pogués ser, la nació de l’UE amb més participació. També els que creiem en el procés català cap al dret a decidir, creiem fonamental que els partits que hi estan d’acord , siguin els més votats. És per això que a mi m’hauria agradat que el 25-M no hagués hagut de triar, però ja que els favorables del procés es presenten dividits, ho haurem de fer. En el meu cas, tot i que desitjo que la suma dels que estan pel dret a decidir, siguin àmpliament majoritaris respecte a la resta, en la suma dels vots, el meu vot anirà per Ramón Tremosa.

No conec personalment a n’en Ramón, com sí conec i aprecio a l’altre cap de llista que també em resulta molt pròxim. És per això que no m’ha agradat triar, però posats a fer-ho, trio a una persona que ha demostrat ser un dels eurodiputats més actius en la legislatura passada, i que ha defensat i ha tingut capacitat de consens amb els altres eurodiputats catalans, per afavorir les polítiques catalanes. Sovint triar vol dir això, quedar-te amb recança per qui deixes fora, és per això que els argument personals han de ser honestos amb un mateix i amb el país.