Hi ha gent que troba sorprenent que en el cara a cara  d’ahir  a Madrid entre el candidat a les eleccions europees del PP i del PSOE, no es parlés de Catalunya que és un dels principals problemes que té avui i tindrà demà Espanya. I encara és més sorprenent que en el que també es va fer a Brussel·les entre els cinc candidats a la presidència de la Comissió, i caps de llistes de les principals famílies ideològiques europees, un debat que va veure tota l’UE, ( setanta milions el van veure) el procés català sí que hi fos present. És a dir, a Espanya no preocupa i a l’UE sí? No m’ho crec. Jo penso que no es ben bé així, a Espanya preocupa molt i el fet que no hi fos present és per pura estratègia electoral. Ni el PP ni el PSOS els interessava treure el tema perquè pronunciar-se, com sabem que es pronunciarien, podrien perdre vots a Catalunya. A més, jo tinc l’esperança que passades les eleccions hi haurà moviments, uns moviments que Rajoy es veurà obligat a fer tot i que serà molt criticat pels seus. Els anys de catalanofòbia popular, han creat un estat d’opinió dins el PP que, qualsevol petit canvi serà molt criticat.

I si no hi ha canvis i el procés avança com avança,  i si nosaltres perseverem amb la unitat que tenim, només poden passar dues coses: una, que sigui l’UE o alguns dels líders dels grans països de l’UE ( llegeixis Àngela Merkel) que l’obligui a moure’s i trobar una solució, o que no passi res i segueixi amb l’immobilisme patològic. Després ja ho saben: unes eleccions plebiscitàries, i encara hi ha molta gent viva en el nostra país que recorden com unes eleccions municipals d’un 14 d’abril, van canviar moltes coses.

És per tot això que no em sorprèn que els dos candidats, Arias Cañete i Elena Valenciano, dels dos principals partits espanyols, es posessin d’acord a obviar aquest tema, però el tema hi és i va fent  camí.