No tinguem cap dubte que el titular de la lectura que en farà tot els potentíssims altaveus madrilenys i espanyolistes del resultat de les eleccions de diumenge i totes les cancelleries espanyoles escampades pel món,  serà en clau catalana. El cap i la fi només cal veure com han anat els mítings dels partits espanyolistes, i quins o quin ha estat l’element i l’argument força: l’independentisme de Catalunya. Per ells i avui, d’Europa només n’esperen una cosa, que els ajudin a no fer possible el procés català i en cap cas acceptin a l’UE  una Catalunya independent. És el seu objecti més important i principal. Tota la resta els hi es secundari. Però a l’hora també saben que és un objectiu que no tenen garantit.

I ells també saben que malgrat aquest procés és d’una majoritària voluntat social, tot procés ha de ser conduit per un líder, i avui per avui, agradi o no agradi, aquest procés reposa sobre les espatlles del president Mas. I ells també  saben que afeblint al president Mas, afebleixen el procés, per més que filosofem el contrari. Així doncs, ara els catalans no podem fer el ridícul a Europa i hem de saber què votem quan votem i hem  de votar massivament mirant únicament els interessos del País i no de cap partit. Catalunya ara més que mai,  és i està per sobre de tot  i de tots.

Ja sé que es poden fer, i de fet es fan, jocs verbals per minimitzar la importància que té en aquest procés  cap al nostra dret a decidir el lideratge del President Mas, però no ens enganyem, si els resultats de diumenge l’afeblissin democràticament, entregaríem un argument molt poderós als espanyolistes i de retruc a l’UE; i podrien dir que això nostre no és seriós i aquesta suposada unanimitat catalana, és només festiva perquè quan s’ha de demostrar democràticament, ens arronsem.

Espero que diumenge el vespre el catalans que volem un futur nou per Catalunya, puguem estar orgullosos dels nostres actes i que tot el món  vegi que el precés català és més viu que mai i per tant, imparable.