Segurament és perquè jo vaig néixer en una època i en una família ( tot i que penso la gran majoria de famílies eren iguals que la meva) que si el mestre et castigava al col·legi, a l’arribar a casa, si podies, intentaves dissimular-ho perquè si ho explicaves  la reacció immediata dels pares era: què has fet? Mai es van qüestionar el principi d’autoritat del mestre. I ni a les hores, ni ara,  que ja han passat molts anys, he tingut la sensació que els meus pares no em tinguessin confiança. L’ambient familiar va ser sempre un ambient de ple respecte i molt d’amor.  Però l’objectiu del meus pares i de molts pares ( jo mateix) ha estat fer veure als fills que nosaltres som socials i necessitem respectar un límits per tal que la nostra llibertat no sacrifiqui a la dels altres. La nova “cultura” ha esborrat aquests límits o els ha difuminat molt,  i hem entrat en l’època del predomini del jo; i avui es qüestiona tot allò que jo no accepto.

Aquest advertiment personal d’entrada, és degut perquè si hem de fer cas a les declaracions públiques, sospito que les meves raons actualment són molt minoritàries, però malgrat tot les defenso.

Davant d’aquesta violència que alguns hi han posat el nom de Can Vies si ens hi fitxem, són molts els que comencen el seu discurs amb una condemna rotunda a la violència, però tot seguit hi posen un “però”, que sovint és una justificació encoberta. I no penso que sigui d’una societat sana justificar la “guerrilla urbana” que provoca aquesta “festa” de destrosses del mobiliari urbà, de contenidors, de botigues, d’entitats financeres i de tota mena de negocis. I el més preocupant és que sovint hi hagi a la “festa” molts menor d’edat, la qual cosa em fa pensar que els referents formatius que han tingut, si els han tingut, han fracassat.

Tampoc és bo apropiar-se de les paraules per justificar la violència. Molts de la meva generació durant la dictadura, vam ser antisistema i per tant ser-ho no és una raó i molt menys una justificació per aixoplugar les orgies violentes que s’estan produint.

Aquestes tribus urbanes que posen el seu egocentrisme per sobre de tots els dels altres, és una forma de totalitarisme i una actitud incívica. La convivència requereix altruisme, i aquest sempre és respectuós amb els altres i amb allò que és dels altres i amb allò que és de tots.

Així doncs, si volem edificar una societat amb futur més just, ningú ha d’estar per sobre de ningú. Ningú ha de tenir més força que ningú. Ningú ha de tenir més drets que ningú. Ser alternatius i ser antisistema, no justifica la seva violència, com tampoc la justifica, en una societat democràtica, excusar-se per la presència i l’actuació dels Mossos d’Esquadra, que el seu mandat democràtic és defensar-nos d’aquests violents que no saben viure en democràcia.