Diu la cortesia política que s’ha de deixar cent dies al nou que entra abans de fer-ne una valoració. Si el Rei fos un ciutadà normal, també ho hauríem de fer, però posats a dir que “el  Rei reina però no mana” que no entenc massa bé què vol dir puix que portats a l’extrem arribarien a dir que no fa res, ens podem saltar aquesta regle de cortesia. Personalment m’he quedat aturat en aquella frase que recordaven els nostres avantpassats al monarca i que ho cito de memòria: “nos som igual que vós, però junts nos som més que vós” Això serveix per despullar al Rei de la púrpura que tant sovint molts el vesteixen i convertir-lo en humà.  Sóc dels que penso que el Rei ha vingut a reinar en mala hora, perquè a l’estar lligat pel Govern, aquest no té cap interés que es consolidi. El mateix dia que va Jurar la Constitució, José M. Aznar li recordava a través de la COPE, que qui mana és el Govern, i que ell, especialment en el procés de Catalunya, s’ha de sotmetre al què diu i al què fa Rajoy.  Així doncs, encara que vulgui apropar-se a Catalunya, ho tindrà molt difícil perquè l’ala dreta del PP és molt republicana i tenen molts medis i trones per fer-ne campanya. De fet, per la Monarquia són molt més perillosos aquesta dreta que els d’extrema esquerra que es manifesten amb banderes republicanes.

Ho vaig escriure fa un temps hi ho repeteixo; l’actitud de Rajoy amb Catalunya és l’atac més important després de Franco. És un atac fortíssim en el que hi ha posat tots els ministres, malgrat ell calla, però atorga. També els deia que estem sotmesos en una nova edició del Decret de Nova Planta del segle XXI. I penso que és bo que ho denunciem. José Ignacio Wert, amb el model d’ensenyament català, Cristóbal Montoro amb la financiació i l’ofec a Catalunya, Ana Pastor amb l’incautació dels beneficis del port de Barcelona i la privatització de l’aeroport, José Manuel García Margallo amb les ambaixades, Jorge Fernández Díaz, amb totes els forces d’ordre espanyoles i les cloaques de l’Estat,… tots estan treballant per ordre de Rajoy, teixint  aquest nou Decret de Nova Planta, que no ho és de forma ( són massa intel·ligents per fer-ho) però sí de fons.  I amb tot aquest camp minat, què podem esperar del nou Rei segrestat per tots aquests?  No s’enganyin, les dificultats per la Monarquia vindran molt més del PP, que de Catalunya. En tot cas els catalans ens pot agradar més o menys que el Rei,  parli també més o menys en català, o que vingui més sovint, però sa Majestat, el problema greu no és, com alguns fins i tot d’aquí i d’allà volen fer creure “d’aplaudimetre”  ( minuts i intensitat d’aplaudiments) la societat catalana que tenim molt de fenicis, quan s’apaguen els llums, ens preguntem, i què hi ha de calaix? O com dirien ara, després de les paraules, quin fets hi ha? I veiem que el 50% dels beneficis del port de Barcelona, ens els incauten. Veiem que sabotegen l’harmonia del sistema d’ensenyament català. Veiem que l’ofec econòmic és insofrible i que el mateix Mas-Colell ha dit que “Espanya ens frena”. I que tenim una voluntat majoritària per votar el 9-N, i pretenen impedir-ho per tots els medis. Davant de tot això, què hi pot fer el nou Rei? Si algú pensa que serà capaç de transformar Mariano Rajoy amb un Adolfo Suárez, és que somnia truites. Els que tenen el poder en el  PP, és la dreta extrema del què va ser el CDS.  Així doncs, esperar massa del nou Rei, es ser innocent. El màxim que podem esperar-ne, potser, és que ens parli en català però mai més en repetirà allò que va dir fa anys: “Catalunya serà el què vulguin ser els catalans”.  Rajoy mana i el Rei reina.