Samir Khalil Samir en l’assaig d’entrevista fet per Giorgio Paulucci i Camille Eid titulat “ Cien preguntas sobre el Islam” diu que una diferència capdal entre l’Alcorà i La Bíblia és que segons els seus seguidors l’Alcorà és un llibre sagrat “dictat” per Deu, i La Bíblia és un llibre sagrat “revelat” per Deu, i fa observar que la diferència entre ambdues paraules no és mínima ja que en el primer cas és imperatiu i no deixa espai a les interpretacions perquè  Deu ho ha dictat,  més enllà de les primeres sures; mentre que la revelació permet interpretacions i, per tant, postes al dia.

A Espanya hi ha dues maneres d’interpretar la Constitució, la que seria a l’estil “dictat diví” i per tant, tancada, i els que la volen “revelada”, i reclamen revisar-la i avui per avui tenim el País a mans dels fonamentalistes i guardians de la fe de la FAES, i per tant qualsevol petita interpretació que traspassi les seves “línies vermelles” del dictat diví, s’ha de combatre amb la duresa que es combaten els infidels en el món islàmic.

Nosaltres som on som perquè qui té la veritat dictada ens tracte com a infidels que només tenen dret a viure sotmesos sota les lleis de la veritat absoluta. Així es justifiquen  que España ens empobreixi, com diu el Conseller Mas-Colell, i que Catalunya sigui terra d’infidels, justifica que el ministre Wert que vulgui espanyolitzar els joves catalans, al preu que sigui, per portar-los cap al seu paradís on els esperen no sé quantes verges per donar-los la ben vinguda.