Mai com ara en el nostre país, i en el veí, les ràdios i les televisions havien destinat tantes hores a l’opinió. La tertúlia s’ha convertit en una professió i un modus vivendi o de sobresous, de molta gent. I com passa sempre que un programa té èxit, la resta tendeixen a imitar-lo. Ningú pot dir que “Sálvame” no sigui un programa d’èxit; a banda del contingut, les formes d’opinar, de provocar i fins i tot d’insultar, les audiències diuen que atrauen, i per tant quan, hi ha una demanda, sempre hi haurà una oferta. El trist és que aquest model ha traspassat i infectat a les tertúlies polítiques, i avui ja és molt difícil distingir entre ambdues fórmules.

Una televisió estatal s’ha inventat una mena de “sàlvame” polític i econòmic de cap de setmana, que per la seva durada en el temps i en la llargada del programa, fant sospitat que tenen una bona audiència, puix que per aquestes televisions privades, la pela és la pela. O és que es pot explicar d’alguna altra manera que no sigui per la pela que en les televisions d’una persona ben coneguda per tots com és el Sr. Lara, la preeminència de Podemos?

L’altre dia escoltant unes tertúlies del matí de Catalunya Radio, mentre caminana,  vaig confirmar el que fa temps vinc denunciant; que la majoria de les tertúlies són monòlegs que més o menys tots reafirmen el què ha dit l’altra. I en el cas que algú faci una afirmació taxativa, ningú o pocs,  la contradiu. Dos exemple: fa una setmana un tertulià, Nacho Corredor, que pel que vaig escoltar decanta molt cap a l’espanyolisme, argumentava que en la reunió d’avui el President Mas no estava èticament capacitat per parlar de la financiació; i el seu argument era: “no vol la independència? Doncs la resta ja sobra”. I ningú dels seus companys li va fer observar la bestiesa que deia perquè seguint amb el seu argument, hauria de defensar que com una majoria de catalans volem la independència, doncs ja quedem alliberats, ara mateix, de fer la Declaració de Renda a Espanya. Clar, quan escoltes de qui pressuposes argumentacions sòlides, aquestes declaracions, automàticament canvies de canal i penses que els diners que cobra aquest col·laborador i que jo en pago una proporció, em resulten una estafa.

Ahir mateix, en la mateixa tertúlia, un tertulià tremendament pluriempleat ( es professor d’economia i no sé pas quan dona classes i quan té temps per preparar-les) Josep M. Gay de Liébana, va fer una cosa que a mi també em molesta molt i suposo que a moltíssima gent d’una certa edat. Va dir públicament que ell no votava, i ho presentava com un argument de superioritat moral ( així ho vaig entendre) per reforçar els seus arguments.  No sé ell, però a mi, que durant molts anys, un dictador no em deixava votar, em demostra que el vot és quelcom bo i necessari en una democràcia. Posar-se per sobre del bé i del mal com fa el Rei, i que també ho critico, no em sembla precisament un argument per presumir-ne públicament. I és cert que allà mateix va ser rebatut, però suposo que per respecte, no ho va ser amb la fermesa que, al meu entendre, tenia el missatge de les seves paraules.

De fet aquests dies veiem com la feblesa de les conviccions són tremendes i aquell diari espanyol que un dia va fer al President Pujol, “español del año” ara diu que la “corrupción del clan Pujol hace muchos años que se sabia”.

Opinar surt gratis.