Aquest estiu els diaris catalans i espanyols i també les televisions, ens han mostrat la disbauxa que hi ha a la Barceloneta per culpa d’una mena de turisme que ara se’n diu de “borratxera”. Sobre aquests fets se n’han fet tota mena de teories i crítiques sobre el model de turisme de Barcelona ( el mateix es diu en altres indrets) com si fos el model el problema. En la nostra societat actual i sobre tot els polítics costa molt culpar a les persones i s’han d’inventar el model com a boc expiatori. En el 1980 amb un cunyat meu i amb un 600 vam sortir de Girona, van vam travessar França, Itàlia, Iugoslàvia ( a les hores tot era un país) Romania, Hongria, Àustria, Alemanya, Suïssa i cap a casa. Sovint dormíem dins del cotxe i ens cuinàvem el menjar. Pocs anys més tard amb uns amics, vam fer pràcticament el mateix però només vam arribat a fer tot el nord d’Itàlia, Suïssa i França. Dos viatges que malgrat les condicions d’estretor econòmiques, encara avui en guardo un gran record. I per què parlo d’aquests viatges? Doncs perquè m’identifico una mica amb aquest turisme joves low cost que abans en dèiem de motxilla, perquè jo en vaig ser un beneficiat i avui són moltes les veus que critiquen aquest turisme i el voldrien fer desaparèixer i no s’adonen que el problema són les persones, o algunes persones, que no saben comportar-se i la passivitat de les autoritats en permetre aquest incivisme i aquest negoci subterrani i ocult que fan els intermediaris, les agències immobiliàries i els propietaris d’aquests pisos. No m’imagino que algú pugui passejar i anar a un supermercat totalment despullat a Viena, a Paris, a Nova York,…per exemple, sense que cap política l’agafés i el portes a comissaria i pagar una sanció. I si això és inversemblant allà, perquè aquí és possible? Són les lleis que tenim? És la desídia policial? És incompetència política? No sé el què és, però fins i tot podria ser una barreja de tot plegat. I a l’Estat espanyol, cal recordar-ho, tenim una legislació tributària que és una excepció en un estat de dret, perquè la càrrega de la prova de la innocència l’ha d’aportar l’acusat. Fa alguna cosa per perseguir aquest negoci irregular i negre? Inspecciona als propietaris, a les agències que es lucren? I si no tenen permís d’activitats, perquè no les tanquen immediatament? O és que han canviat tant les coses que ara és possible obrir negocis sense cap permís?

Fa pocs dies en un article que vaig fer a El Punt Avui, parlava d’aquestes aplicacions que permeten agafar un “taxis” sense ser-ho, anar a un sopar en una cassa particular, sense ser restaurant, i certament descobria una mena de tolerància a certs col·lectius que pel fet de “ser moderns”, defensen qualsevol cosa i és que al final, si no hi ha tolerància zero, acabarem sent un país de “top manta” on els negocis regulats sucumbiran en beneficis dels irregulars, i fins i tot poden enfonsar, si no s’actua, la reputació de la Ciutat de Barcelona i del turisme de tot Catalunya.

No en equivoquen, no és el model de turisme el que grinyola, és la inactivitat dels responsables que una vegada més evidencien la certesa del principi de Peter.