Tenim país!.

Així de contundent i cofoi, s’expressava el President Mas en la declaració institucional de la Diada.

I nosaltres hi hauríem d’afegir; sembla un miracle però després de tres-cents anys, encara tenim país.

Ho vam veure amb la històrica manifestació del passat 11 de setembre d’enguany, de l’anterior i de l’anterior de l’anterior.

I si avui podem dir clarament que tenim país, no hi ha cap dubte que és perquè a partir del 12 de setembre del 1714 els catalans, davant de tanta desfeta i repressió, van mantenir la fe i es van posar a treballar en la reconstrucció, sense tenir més seguretat pel seu futur, que una fe desmesurada.

I entre tots hem après una gran lliçó: Només és vençut aquell que quan el tomben no s’aixeca amb més orgull.

Amb tres-cents anys, el nostre país ha viscut moltes vicissituds greus, però l’obstinació dels catalans,  és tossuda.

I som aquí, dempeus, i amb País.

I ells varen reconstruir l’economia, la cultura,…i la vida. I tota aquesta cadena  de catalans que ens lliga a nosaltres amb el seu esforç i sacrifici, ara també ens obliga a nosaltres a ser-los fidels i honorar-los amb la nostra persistència en la culminació del procés.

Ens han ensenyat que com a societat, no ens podem enfonsar, ni desanimar, per més dificultats i desenganys que tinguem.

Fins i tot, ni les decepcions, per grosses que siguin, i per importants que siguin els protagonistes que flaquegin humanament, no ens és excusa.

Ara, no podem defallir. Estem en els darrers minuts de l’hora gran.

Demà el Parlament de Catalunya, farà un pas més cap a la llibertat i aprovarà la llei de consultes, i aviat el nostre President signarà el Decret Llei per convocar-nos a la consulta; i  nosaltres hem de tenir la moral alta perquè, de la mateixa manera que els nostres avantpassat varen revertir la història quan tot semblava que ja no tindríem més història,  ara, a nosaltres,  la història ens torna a convoca.

El 15 de març passat, va fer 75 anys de l’assassinat de l’il·lustre escriptor gironí que fa 35 anys que  n’honorem la seva memòria amb el nom del premi d’assaig, en Carles Rahola.

Potser els botxins pensava que assassinant a un innocent i a un home de pau, sotmetrien la nostra gent de la cultura, i avui i aquí, és ben clar que no ho varen fer.

D’altres van agafar la seva torxa. I conscients que fent cultura i fent literatura, també engrandim i perpetuem la llengua, segueim fidels en el seu combat.

Una llengua que permanentment hem de defensar perquè, encara avui, els atacs són fortíssims.

De fet, avui mateix, s’ha publicat un informe on es constata la involució jurídica sense precedents del català a tots els territoris a mans del Partit Popular i amb la llei Wert.

El 16 de juny passat, el mestre de les Illes Balears, Jaume Sastre, deixava 41 dies de vaga de fam per una defensa heroica de l’escola en català, i avui, si m’ho permeten, també voldria ressaltar la seva gesta perquè ens compromet a tots ja que el català és un patrimoni comú

I des de les terres germanes; li diem: moltes gràcies Jaume pel teu compromís i sacrifici.

I aquests Premis Literaris de Girona Prudenci Bertrana d’avui i la Nits dels Poetes que se celebra demà amb un homenatge al nostre poeta  Joan Vinyoli,  irradiem a tots els Països Catalans, el sentiment comú que ens uneix. La cultura.

Així doncs, avui premiarem els creadors que fent confiança amb nosaltres, ens han lliurat els seus originals, i els distints jurats, han senyalat com a guanyadors. A tots ells, moltes felicitats!.  I a tots els que han confinat amb nosaltres, moltes gràcies!.

Amb les seves aportacions a la cultura, anem travant l’ànima d’aquest país, i entre tots reforcem la història que recollim de molt lluny i que, ben segur, projectarem també molt lluny i amb llibertat.

Per acabar, vull donar les gràcies a totes les Institucions i col·laboradors que fan possible aquest acte, a les  editorials Columna, Proa i Pòrtic, a Catalunya Radio i a l’UOC i els distints jurats, que amb el seu saber i independència, saben escollir els guanyadors.

A la Fundació Valvi,  i els llibreters que, com a prescriptors culturals, fan una tasca importantíssima d’irradiació capil·lar de la nostra literatura.

I també als meus companys de Junta del Patronat, per la seva dedicació i aportacions.

I enguany, després de 14 anys d’acabar el meu parlament  donant-los a tots vostès les gràcies humilment per la seva assistència, em permetré la llicència de cloure aquesta intervenció amb sonor crit :

Visca Catalunya!

Bertrana : 2014-09-18