No ho ha dit, però ho podia haver dir. Avui aquest matí ha arribat la tardor i ho ha fet silenciosament mentre molts de nosaltres encara dormíem. Però no ens podem enganyar i cometre l’error que sovint cometem deixant-nos emportar pels més cridaners. De fet, la tardor a mi sempre m’ha semblat una estació propicia per la reflexió i fins i tot per la introspecció en la soledat. Res a veure amb la rauxa de la primavera on aquell embogit esclat de vida i de llum, em porta més cap al brogit de la gent. Curiosament  ami les dues estacions són dos moments de dificultats perquè ja sigui pel pol·len o per la caiguda de les fulles, exacerbera sovint i fins a límits insuportables, la meva al·lèrgia, però posats a patir m’encanta molt més la primavera. La llum m’és un element vital. Però aquesta tardor ve plena d’expectatives que serà un goig viure-les puix que  ni en somnis, ho havíem somniat. D’entrada semblava que acabaríem l’estiu amb un calendari escrit pel Govern espanyol i, segons ells, a hores d’ara, ja haurien d’haver portar el recurs contra la Llei de Consultes al TC perquè en dictamini ( si així imperatiu ) la inconstitucionalitat, i res d’això ha passat. I no ha passat perquè el nostra President ha demostrat a tothom que es ell qui marca els tempos. Així que tots s’han quedat amb un pam de nas i amb les armes legals desenveinades, per incompareixença del contrari.

Aquesta tardor veurem coses, moltes coses! I hem d’estar atents. De moment fa pocs dies la Vicepresidenta del Govern espanyol volia reescriure la història recent i atorgava a la Constitució el fet que el nostre President sigui el nostre President i alguns ens hem afanyat a recordar-li que aquell “Jo sóc aquí” el va pronunciar el nostre President Josep Tarradellas, que venia de l’exili i allà ja era President de Catalunya, i que va ser molts mesos abans de tenir la Constitució.

Ara només falta que tots nosaltres ens plantem i cridem tots junts ben fort i davant d’un col·legi electoral: “Ja som aquí”