Joan Prat de los Mozos, és un extraordinari fisioterapeuta i mestre de terapeutes. És el que en podríem dir, un gran professional que estima la professió. És un vocacional, i se li nota. L’atzar va voler que es plantés ( com abans ens deien als que posaven un negoci) a Figueres i allà hi té el seu centre. Personalment és una persona que podríem dir-ne del romanticisme i un gran humanista, i això el fa especial. Li agrada la filosofia, la literatura, especialment la poesia, és un gran rapsoda, la teologia, la música, la pintura, i tota mena de coneixements. És d’aquelles persones curioses que tenen especial curiositat per a tot i que hom pot parlar-li de tot. A més, és de caràcter vital i optimista que encomana.

Com se sol dir, un dia aquest home especial es va trobar en el lloc precís, i els que cuidaven a Dalí en els darrers anys de la seva vida, van pensar en ell per la  rehabilitació del “mestre”.  Un encàrrec que va assumir amb la mateixa responsabilitat que tractava a qualsevol dels seus pacients, però amb una dosi especial de responsabilitat per la repercussió que suposava tot allò que passava a l’entorn del gran pintor.

D’aquests quatre anys d’atenció pràcticament diària a Dalí, en Joan, amb la col·laboració de Dídac Moreno, n’ha fet un llibre molt especial. De fet, diria que hores d’ara ja és un llibre imprescindible per qui vulgui conèixer a Dalí en la seva desconeguda part humana. Tots coneixem al Dalí públic, fruit d’una gran capacitat de màrqueting que tenia el pintor. Va ser tant poderosa la seva capacitat publicitària que avui Dalí és de les  marques més conegudes arreu del món. Però el Dalí humà, fins ara, era ben poc conegut fora d’algunes anècdotes de qui es presentava com expert.

Amb “Calli i Treballi” descobrim fins a quin punt el “mestre” tenia interioritzar el seu paper públic de “diví” i el seu gran interés per a tot, i també ( aquí és el més important) les seves febleses humanes. I en Joan, durant els darrers anys de la seva vida, va arribar a ser el gran “bastó” de la intimitat, on s’hi repenjava. Arribar fins aquest nivell d’empatia i estima, va ser un camí llarg i dur, perquè qui ha estat i tractat per tothom com a “diví”, transitar fins a les febleses humanes, és un recorregut costos i amb en Joan,  va trobar la persona ideal per fer aquest trànsit.

Haig de dir que en el llibre,  hi ha moments d’intimitat molt importants, i també de gran tendresa, que per les persones sensibles, algun dels passatges ens fan aflorar les llàgrimes , puix que tot el llibre traspua un gran respecte i una gran humanitat.

Són 206 pàgines que es llegeixen fàcilment però d’un contingut imprescindible per humanitzar al diví Dalí. És la gran aportació que ha fet en Joan Prat, a la biografia de qui ha estat un dels millors pintors de la història. I avui que fa quaranta anys de l’obertura del seu museu, una peça imprescindibles per conèixer el “mestre” pintor m’ha semblar oportú parlar del llibre “Cali i treballi”, que també és una peça imprescindible per conèixer el “mestre” humà.