Pot ser que demà no sigui com ahir i el President Rajoy ho hauria de saber. Avui la seva política de duresa a Catalunya li suposa aplaudiments a tot Espanya i segons el seu assessor principal Gabriel Elorriaga, també és un gran font de captació de vots espanyols. Segons el “guru” el Projecte, de Llei sobre l’avortament era una fuga important de vots, un fet que ni la gran corrupció del PP, el penalitzava tant. És per això que canviant els principis i les promeses, va aturar el Projecte i va dimitir el Ministre més significat, l’Alberto Ruiz-Gallardón.  Tot sigui pels vots!.

Però el seu immobilisme sobre Catalunya i aquest enrocament, no és neutre perquè que l’altra banda, la part catalana, no s’atura ni s’arronsa,  i si va avançant com ho fa i ells s’adonen que el Procés arriba a ser irreversible, no és gens segur que demà tots aquells que ahir l’aplaudien, i l’aclamaven, i el voten, ho facin. La història és plena de moments d’aquests on algun líder polític ha estat fortament aplaudit per la seva duresa, i de cop, passa a ser el culpable de tot el que aquesta duresa ha provocat. Així doncs, si hagués d’aconsellar-lo, modestament, li diria que passés de la seva tàctica política a curt termini, a la d’estadista, si és que pot. Que potser, els que ara l’aplaudeixen, i l’aclamen i el voten,  no li deixarien fer. Però anar contra el temps, té molts de riscos.

I un altre que està atrapat en aquest procés i per culpa de Mariano Rajoy,  és el Rei Felip VI. He escrit més d’una vegada que els antimonàrquics no trobaran mai un aliat seu tant important com Mariano Rajoy. Actualment el Rei es troba una mica com el seu pare es va trobar amb Arias Navarro; però Juan Carlos I, era l’hereu de Franco i tenia per herència tots els poders del dictador i el va poder fer dimitir, cosa que ara el seu fill no pot fer, si és que ho volgués fer.

És per això que quan veig aquesta ostentació de testosterona del President espanyol en el Senat davant de les aclamacions i aplaudiments del seus i tots dempeus, penso amb el què ha passat a d’altres líders històrics i em venen ganes de dir-li: pensi que potser demà potser no sigui com ahir. De fet. l’amic Josep Lluís Cleries  li va dir ben clar: votarem lliurament la llibertat!. I després, qui reconeixerà d’aquest Rajoy superber d’ahir aclamat i demà oblidat?