Una de les característiques del President Mas, és la seva sinceritat. En el món polític, és difícil trobar a líders capaços  parlar-nos amb la veritat i no pensant amb allò que  ens agrada escoltar els governats. Però l’honestedat del President és fins i tot desconcertant.  Ahir va reconèixer, i no és pas la primera vegada que ho fa, que el procés sobiranista tot i assegurant que “hi ha rumb”, estem en un “terreny desconegut”.  I tots i els dubtes assegura que “depèn de nosaltres superar la prova”. Als inicis d’aquest procés ja ens va avisar que “ningú havia dir que fos fàcil” i acaba dient-nos que “hem de governar la incertesa”.  Això de governar les incerteses si fóssim un país amb més vocació empresarial ho entendríem perfectament perquè els realment empresaris no fan res més que això. De fet, també nosaltres en la nostra vida privada molt sovint, si ho pensem, veurem que tenim un rumb però ple d’incerteses, i malgrat tot, actuem per assolir l’objectiu, fins i tot superant els obstacles que es vagin trobant.

La independència personal i política sempre comporta una dosi d’incertesa però no acceptar els reptes per por, és el primer esgraó dels vençuts. El President ens parla com a societat adulta, capaç d’entendre i assumir riscos per arribar on volem anar i posa davant del mirall tots aquells que demanen l’impossible de saber tot el què passarà en aquest procés. Jo, sincerament, em penso que és una excusa d’aquells que estan en contra del procés però tenen por de negar-lo públicament i la seva estratègia és de resistència reclamant un full de ruta clar.

I aquest missatge també val pels empresaris, aquests que normalment estan acostumats a assumir riscos però així que poden demanen el poder polític seguretat per si no es compleixen les seves expectatives. El cas Castor n’és un cas ben clar, de no empresaris, que s’apropien dels beneficis, si n’hi ha, i socialitzen les pèrdues, si n’hi ha. I el món de l’empresa d’arreu, no passa això.

Jo no sé què passarà el 9-N,  és una incertesa, però si tots anem a una, el que sabré segur arribat el dia, és que si no es pot fer la consulta, no haurà estat per culpa nostra. I espero que tots tinguem clar, qui seran els culpables.