D’entrada deixi’m dir-li al President Mas que per més que es ridiculitzi la consulta que ha proposat, jo votaré el 9-N.  I és molt estrany que alguns que estaven en el pacte per la consulta ara ridiculitzin la proposta, com si no sabessin els motius pels quals no s’ha pogut fer un referèndum o una consulta d’acord amb la Llei Catalana. I el més esperpèntic de tot és la posició de Joan Herrera ( que mai havia mostrat molt d’entusiasme) quan diu que s’ha de mantenir la consulta i el 9-N anar davant dels col·legis electorals amb el paper a la ma i deixar clar que no podem entrar. Certament el representant d’IC té una creativitat impressionant, així ho demostra la seva proposta. Jo, que no en tinc tanta, prefereixo anar als col·legis, entrar i després de inscriu-m’hi, dipositar la papereta perquè el vespre sigui possible fer-ne el recompte. Haig de recordar que hi ha països molt democràtics que per votar, prèviament un s’ha d’inscriure, així doncs, la proposta tampoc és una singularitat.

Tampoc entenc com alguns polítics i molts ara s’esvera per no haver pogut votar com s’havia previst, i alguns se senten enganyats. Si haguessin estat atents amb el què deien els experts en els seus informes haurien vist que aquesta impossibilitat era prevista i fins i tot hi ha previst les eleccions plebiscitàries. Així doncs, ningú pot dir  que  no fos previsible. El més imprevisible i sorprenent hauria estat que el Govern de Madrid en hagués autoritzar votar. Això sí que ningú hi comptava ni hi compte!

De moment, hem vist que aquesta “mala idea del president” ja ha excitat a tot l’unionisme d’aquí i d’allà, fins el punt que la Vicepresidenta espanyola ja ha avisat que treballen també per impedir-la. Doncs què hi diuen els que se n’han despenjat i ara critiquen aquest “teatre”? Per la Vicepresidenta no és teatre i s’ho prenen ben seriosament. I si som capaços de fer una gran mobilització i una votació massiva, veurem que de teatre, res de res.

Els tècnics ens diuen que la manera més seriosa de cara al món, és fer unes eleccions plebiscitàries,  i hem de ser conscients que aquest serà el darrer pas amb tota seguretat.  ICVEU no en volen sentir a parlar, perquè això els obligaria a concretar i ells no volen. Lamentablement no són hereus del PSUC. Són una altra cosa i aquest canvi els hi ha anat perfectament per despenjar-se’n.  UDC també tindria un debat que no sé pas com acabaria perquè ara mateix dins d’Unió hi ha dues ànimes; la del Sí-No i la del Sí-Sí, però la primera liderada per Duran, perd força. Tot i que, pel que sembla, en Duran podria tenir 9 milions de raons per seguir defensant el Sí-No. Un fet que, si és veritat, no tindria res a veure ni amb el País no amb la ideologia.

Si volem continuar treballant pel futur del nostra país, el millor que podem fer ara és dir: President Mas, jo votaré el 9-N, i veurem com els adversaris sí s’ho agafen seriosament.