Diu l’Ernesto Kaizer que el Govern del PP, vol tractar el procés català com un afer criminal i ens ho raona amb tota aquesta estratègia del què en podríem dir les “estructures de l’Estat espanyol” , fins i tot les cloaques, treballant per aquest objectiu. El desplegament mediàtic d’ahir en les cases d’Oleguer Pujol i el tractament que en fa la premsa a temps real, segons el periodista de El País, n’és una prova. De fet ahir l’Oriol Pujol, va passar de retingut a detingut i posat en llibertat en poques hores, i el que sabem és que mai el jutge Santiago Pedraz, que és qui porta el cas, en va demanar la detenció. Aquesta “guerra bruta” per “salvar Espanya” com diria en Jorge Moragas i que és el cervell pensant de tot plegat, s’amplia amb les informacions que ens ha donat avui el periodista de TV3 en el Parlament de Catalunya Josep Ma. Martí, en la que informa  d’un dinar molt important on s’ha dit que el “cas Pujol” l’anirien fent sortir dosificadament per tal de crear una sensació de gran corrupció i impedir unes plebiscitàries amb llistes unitàries, perquè aquesta possibilitat,  els hi fa pànic.  Si es pot crear aquest clima, ells pensen que les bases de la CUP i d’ERC no voldran anar amb CDC.

De fet els unionistes d’aquí i els espanyolistes d’allà estan intentant desacreditar el “Procés de participació” del 9-N. Els d’aquí els coneixem perquè entre altres arguments, encara els he escoltat avui, és que no hi haurà debat, ni cens, ni sabem encara on hem d’anar a votar. Però els polítics espanyols tenen pànic perquè veuen que el 9-N pot tenir una gran participació i esdevingui inapel·lable a ulls democràtics. I quan entre el pànic, fins i tot poden intentar tornar-lo a prohibir.

Jo sostenc, i segurament m’ho hauran llegit alguna vegada, que el flac més feble de Rajoy és el dels mercats financers. De moment els mercats es creuen a Rajoy quan diu que “és impossible” “un fet irreal” etc. Però a partir del 9-N i sobre tot de les eleccions plebiscitàries, sinó abans, començarem a veure moviments. I quan això passi, automàticament rebrà pressions ( ordres ) de l’UE per negociar.

El banc anglès Barclays, acaba de fer un informe “Severeing implications of Catalonis independence”  on ja comença a fer-se preguntes incòmodes. En primer lloc veu la possibilitat que “l’Estat català” pot rebutjar assumir el deute espanyol i alerta que Espanya tindria un deute del 120% de PIB, nivell que és molt per sobre del que garanteix la solvència fiscal. I fent us dels informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional, diu que només s’assumirà la part proporcional del deute pública espanyol si hi ha un divorci pactat. I com és natural, demana una negociació.

També diu que La Caixa i el Banc de Sabadell, segons quina fos la resposta de l’UE haurien de fugir de Barcelona per poder tenir accés a liquiditat internacional. Això s’ha dit molt i hi ha qui diu que no és necessari, i d’altres que sí que ho és. Però de què parlem quan parlem “fugir de Barcelona”? El posaré dos exemples: El Banc de Santander té la seu central a Santander, algú pot dir que els òrgans de govern i tota la maquinaria directiva no és a la “Ciudad Financiera” de Boadilla del Monte ( Madrid) ? I si anem amb l’altre gran banc, el BBVA, la seu central és a Bilbao, algú em pot dir que tots els òrgans de direcció no són a Madrid? A Santander i a Bilbao hi van per fer les respectives Juntes Generals, però la resta és a Madrid. Per tant si les dues entitats catalanes haguessin de “fugir”, com diuen ells, de Catalunya, podrien establir temporalment les seus socials a València, on el Sabadell hi té la CAM, i la Caixa a les Illes Balears, per exemple? Si això passés,  cap client de les dues entitats notaria cap diferència perquè això no vol dir que tanquessin les oficines. Per tant, tampoc fem d’això una alarma innecessària quan, com a màxim, seria un pur tràmit.