Com que cada pas que anem fent ens acostem més en el moment de la veritat, en les tertúlies i els medis que les suporten, també s’han  radicalitzat al fer les “anàlisis”. Ja fa un temps el Grup Godó va fer un canvi de resant important amb la distitució, segons sembla, per ordre del Rei, del director de La Vanguardia José Antich, un periodista que resultava incòmoda a la Zarzuela i a la Moncloa, per posar-ni un totalment entregat i afí a la monarquia,  com és en Màrius Carol, que ja fou cronista reial. Si aquest canvi hi sumem l’enviament de Jordi Barbeta a Washington i paral·lelament a aquesta purga la incorporació com a redactor en cap adjunt , d’Albert Gimeno, una mena de comissari polític  que havia estat director de comunicació del Ministre Jorge Fernàndez Díaz, i va d’haver de dimitir del càrrec per haver informat d’unes detencions en el País Basc abans que es produïssin, tot queda arrodonit i aquesta és La Vanguardia que tenim avui. I per allò que es diu en castellà: “cuando las barbas de tu vecino veas remojar,…” o perquè també ha tingut la trucada pertinent, Josep Cuní a 8tv, ha “redireccionat” els seus continguts d’acord amb la norma actual de la Casa. La darrera entrevista al President Mas d’abans d’ahir i la tertúlia d’ahir, són un claríssim exemple de “l’efecte reial”.

El Periódico també està de canvis en l’accionat i el President de Planeta José Manuel Lara, n’ha comprat una bona part de les accions, un fet que és econòmic però, no tinc cap dubte,  també serà polític.

Les forces del Pont Aeri, vist que el procés avança, han iniciat un contra procés per intentar, a la desesperada, tornar a la casella de sortida, que no és altra que la del 1978. Però el seu objectiu té un problema greu i és la massa social que aplega l’independentisme, una massa molt transversal i cohesionada  amb uns lideratges socials i polítics molt consolidats. El President Mas, que fins fa poc encara hi havia una part de la societat independentista que dubtava d’ell, especialment per les interferència de Josep A. Duran, avui les opinions d’aquest ja no tenen cap rellevància i ha quedat clar que allò que promet el President, ho fa.

L’alternativa, ERC, també té un lideratge inqüestionat amb la qual cosa ens trobem amb la total consolidació dels dos líders polítics dels partits més importants. I ja ningú qüestiona que la peça clau d’aquest procés és el President Mas, i com els adversaris ho saben, el seu objectiu ara és doble: intentar desprestigiar-lo i inhabilitar-lo, i si això no és possible, intentar buscar la divisió social com en el temps de la República amb el: Visca Macià mori Cambó; és a dir: dividir i enfrontar el President Mas i l’Oriol Junqueras. Tota aquesta estratègia d’uns quants tertulians sobre tot d’aquí, dient que en el discurs del President Mas era un pla per salvar-se, per salvar el seu partit, o per fer una escomesa a l’Oriol Junqueras, només s’entén amb aquest objectiu perquè el President Mas el què va fer va ser oferir un pla pensant amb el l’èxit del procés i un pla que no pugui ser qüestionat ni per Espanya ni pel Món, i ara el que ens toca a tots és esperar dimarts que ve que l’Oriol Junqueras farà la seva exposició del seu pla, que no dubto tindrà el mateix objectiu, i cercar-ne els punts de trobada. Com, fins avui, no tinc cap sospita que cap dels dos líders tinguin uns objectius contradictoris, en tot cas poden variar una mica en el camí a seguir, estic segur que arribaran en  un acord que compleixi i asseguri la culminació dels procés amb èxit. I com la societat és sàvia i coneix quins són els adversaris i també la nostra història de la divisió social dubto que tota l’artillaria, que és molt potent, dels grups mediàtics i econòmics del Pont Aeri, puguin incidir en l’opinió majoritària, entre altres raons perquè també coneixem quin són els seus interessos i l’objectiu de les seves opinions.

Bona tarda a tothom