Dic des del principi que sóc un de tant decebuts del discurs d’Oriol Junqueras d’ahir. No m’esperava un nivell de patriotisme tan baix. Deixo pels estilistes la valoració oficial de si el format del discurs va ser més o menys bo, per mi, personalment, em va semblar: pesat, dispers, reiteratiu i repetitiu, que no s’adequava a la importància d’un discurs que ni més ni menys l’objectiu era proposar un camí cap a la independència del nostre País. Però de les poques concrecions que es va fer una va quedar clara, Junqueras proposa: anar separats per cercar la unitat. És estrany veritat? També és estrany que en el mateix temps que es nega a fer llistes conjuntes es demani un govern de concentració. Fins ara, no havia arribat mai a descobrir aquests nivells de la política, i potser és per això que em descol·loca.

Si no tinc mal entès, i en la proposta del President Mas hi queda meridianament clar per tothom, es tracta d’avançar les eleccions perquè aquestes substitueixin el referèndum que no ens han deixat fer. I de la mateixa manera que un referèndum el resultat és meridianament clar per tothom sense haver de sumar res, aquestes eleccions també han de complir aquest objectiu perquè ningú: d’Espanya i del Món pugui qüestionar-ho. I aquest element bàsic en la proposta de Junqueras, no es compleix. De fet, ell proposa unes eleccions normals, amb un govern normal per portar  a terme un programa normal, i després ja sumarem.  Just allò que el President Mas no vol perquè ho ha dit per activa i per passiva, que està disposat a avançar les eleccions si aquestes són substitutives del referèndum ( plebiscitàries) no per canviar el govern.

Estic segur que ahir molts dels que tenim un primer objectiu i principal: la independència, ens vam sentir decebuts perquè aquella unitat per la independència tantes vegades reclamat massivament en els carrers i carreteres de Catalunya, arribada l’hora clau, hi ha qui posa pel davant els seus interessos de partit als de tantíssim catalans que hem sortit al carrer cada vegada que ens ho han demanat les circumstancies. Potser que tanta gent estigues tant equivocada tantes vegades reclamant unitat?

Hi ha qui diu que dues llistes assoliria millors resultats que una, d’altres ho diuen el revés i ara començaran les intoxicacions amb enquestes poc fiables però de grans titulars. Doncs bé, si realment fos veritat, que no m’ho crec, que hi ha catalans independentistes que no votarien una llista unitària substitutiva d’un referèndum ja sigui perquè no volen voltar on hi ha gent de CiU i d’altres gent d’ERC, no cal que tirem més endavant, pleguem beles i acceptem una vegada més que la maledicció catalana, apuntada per Aznar, és un virus del que encara no l’hem superat. Tinc molt poques coses en comú amb la CUP però si fossin en una llista conjunta a mi no em faria res votar-la, perquè en la proposta del President Mas, serà el cap de 18 mesos quan votarem els partits que hauran de fer la Constitució Catalana,  i, aquesta vegada, jo no els votaria tot i que reconec la seva honestedat que han mantingut en aquest procés, molt superiors a la d’altres partits.

Ahir una vegada escoltat el discurs d’Oriol Junqueras, els espanyolistes d’aquí i sobre tot d’allà, estarien eufòrics. I potser allò que pensen ells que si poden acabar amb el President Mas, acabaran amb el procés, puguin tenir raó.

Eugeni d’Ors, va dir en un cambrer poc destre d’un restaurant de categoria quan a l’obrir una ampolla de xampany francès en va vessat part del contingut:  “mestre, els experiments amb gasosa”.