Fins allà on jo arribo, si s’avancen les eleccions a Catalunya és per fer un succedani del referèndum que no ens han deixat fer; si no és per això i el que es vol fer és avançar-les  simplement  pensant fer un canvi de majories, diu el President, que és qui té la potestat d’avançar-les, que es faran quan toquin, el 2016. Fins aquí em sembla raonable.

I per què hem de fer un succedani de referèndum? Assumit que el primer motiu és per l’impediment a fer-lo normal, la raó és perquè aquest procés nostre el volem escrupolosament democràtic i que ningú d’Espanya i del Món, en pugui tenir dubte de la nostra voluntat.  Així doncs, és una necessitat que tenim i també tenim la necessitat de guanyar-ho  amb majoria absoluta, un fet que ens obliga a tots.

I quina mena d’eleccions són les més apropiades? El debat és entre llista única i varies llistes. Si ens hem d’assemblar el màxim possible a un referèndum, els model de llista única, sense partits, amb gent de gran solvència professional, per un mandat concret i amb un temps limitat, s’hi assembla prou bé. Llistes separades, amb els partits i amb la gent dels partits, amb programes partidistes, encara que tinguin un primer punt en comú i sense cap límit de temps, és mimèticament a unes eleccions autonòmiques normals, amb un punt comú. No és el mateix.

Ja sé que dir això atabala a molta gent, però la primera opció és molt més de país i la segona és molt més de partit.

I què passa si no hi ha acord entre dues visions enfrontades? Avui tal com han anat les coses, l’acord em sembla difícil per més cants d’unitat que es facin perquè l’acord suposarà un perdedor.  Però arribada a la conclusió que no hi ha acord, pot passar que el President no avanci les eleccions i el procés quedaria molt malmès; però també hi ha la possibilitat, que seria la meva, si arribem en aquesta situació límit, és que es faci una llista molt transversal amb el model que deia el President, amb independents i sense partit, i que siguem els catalans, aquests que  hem anat sempre units, els que amb el nostre vot triem l’opció guanyadora entre el partidisme i el país. No és el que més m’agradaria però de vegades cal dir als líders polítics que l’interés de País és molt superior al del partit