Ahir, i avui mateix, estem assistint en el Parlament de Catalunya el sainet dels Pressupostos. És una representació que no hauria d’haver-se produït si tothom fes honor als pactes signats, però ja sabem que a certes formacions polítiques, mai han complert fins el final allò que han signat. Un pacte de Legislatura és un pacte de Legislatura aquí i a Pequin, com diria un ex, i no; per certs sectors això és un compromís molt més lax. Ja Zygmunt Bauman ens descrivia la societat moderna com una societat líquida. El problema és que amb aquests principis, es fa molt difícil emprendre gran aventures polítiques com és el nostre procés sense la voluntat del comprimís. Tampoc és molt elegant justificar una dissidència de tanta importància amb arguments d’extrema feblesa. El Pressupostos són molt necessària hi hagi anticipació d’eleccions o no i dir el contrari, és mentir-nos. També és mentir-nos dir que si avancem les eleccions o si es fa unes plebiscitàries, automàticament podríem fer una pressupostos amb molts més recursos. Quan sento aquests anunciats, sense dir-nos la lletra petita, em sento estafat i de vegades penso si en els moments de grandesa realment tenim el líders que estiguin a l’alçada. El 2015 hi haurà eleccions municipals i ningú, ni a Sant Vicenç dels Horts, se’ls ha passat pel cap no fer pressupostos ara esperant que els faci el Consistori que surti de les eleccions. Tothom sap que el nou consistori heretera el pressupost. Imaginem-nos que hi ha plebiscitàries el febrer o el març que ve; mentre l’administració ha de seguir funcionant com també haurà de seguir funcionant després de les plebiscitàries perquè el procés necessita uns temps que, per més voluntat que s’hi posi, no es poden escurçar. La setmana passada en una mena de debat que vaig tenir en el twitter amb un d’aquets que ho tenia tan clar em va dir: a partir de l’endemà es diu a totes les empreses catalanes que paguin tots els  impostos a l’Agència Tributària Catalana. I jo li vaig preguntar, molt bé i què fem de totes les empreses catalanes, que són moltes, que tenen IVA a cobrar a l’Hisenda espanyola per molts milions d’euros? La resposta va ser: ja ho saben, ho perdran. Clar, quan el debat arriba a aquests nivells em pregunto si un procés tant complicat es pot fer amb principis tant primaris.

Les propostes que va fer el President Artur Mas en la conferència i la de l’Oriol Junqueras, em sembla molt més pensada i molt més factible financerament i políticament la del President. La de l’Oriol és simplement un avançament d’eleccions, en cap cas unes plebiscitàries.

Durant dos anys ERC ha volgut mantenir compatible una estratègia de “col·laboració-oposició” que li ha donat molt rèdits electorals, fins que els calendaris polítics l’han obligat a clarificar-se, i no sempre el seu posicionament ha estat el correcte. L’acusació al President Mas per no voler fer el 9-N amb una llei suspesa pel Tribunal Constitucional, i acceptar la nova proposta, demostra que sovint amb temes d’envergadura de País, les reaccions són més viscerals que cerebrals. La transcendència del 9-N ara no la qüestiona ningú i l’evidència de les imputacions als President Mas, a la vicepresidenta Ortega i a la consellera Rigau, demostra que l’espanyolisme s’ho van prendre seriosament. I les evidències de les contradiccions entre la Judicatura i sobre tot entre els fiscal reforcen la impressió. I per si hi faltava més arguments de pès, avui mateix ha dimitit el Fiscal General de l’Estat Eduardo Torres-Dulce. No cal dir la repercussió internacional i la gran participació.  Em sembla que ningú pot negar que l’oferta que va fer el President per sortir de l’atzucac del 9-N, era molt pensada.

I és normal que per tots aquests precedents, el lideratge del President Mas, que ERC sempre havia deixat un tel de dubte en la fermesa de complir el què deia, s’hagi reforçat considerablement i defensi el seu programa de plebiscitàries, davant al de l’anticipació d’eleccions, perquè la seva proposta és molt més neta, possible i de gran visibilitat internacional,  i la segona ara no toca.

I utilitzar els Pressupostos com element de pressió, és un despropòsit.