Per fi ha vingut a parlar-nos el que sembla és el  “messies redemptor” d’Espanya  i de Catalunya, i ha parlat. És molt bo que vingui aquí perquè fins ara s’ha parlat molt de Podemos i res d’allò que pensa de Catalunya. I vist que el seu discurs base fa un temps no paren de matisar-lo;  “allò nostra” quedava amagat sota el bosc d’uns anunciats polítics de titulars de diaris. O també podria ser que “això nostra” li fos un tema espinós del qual no en vol parlar com ara fa seleccionant les entrevistes per no comprometre’s. Fos com fos, quan trepitgen terra catalana, ja els hi és impossible evitar pronunciar-ser sobre el procés català i ho ha fet. I realment les sospites que alguns d’aquí, suposo molts, s’han complert: “res se sembla tant a un espanyol de dretes com un espanyol d’esquerres” que deia Josep Pla, amb una gran clarividència i el posicionament de Pablo Iglesias sobre el procés català és el mateix espanyolisme de sempre, però amb estètica diferent.. Rès de nou per oferir.

M’explicava un polític català de l’època franquista, que la tècnica dels ministres de la dictadura,  quan hi havia una proposta catalana que gaudia de suport popular i volien dir que no, feien com si l’agafessin amb gran entusiasme i a més deien: “ho sí buena idea, pero esto lo vamos a mejorar y lo haremos mucho mas grande” i començaven a afegir coses al projecte que el final esdevenia impossible. El meu interlocutor em deia que era una “negativa per sublimació”.  L’esquerra espanyola davant del procés català utilitza la mateixa tècnica afegint a la consulta uns additius, que són importants, però que emmascaren el referèndum pel dret de decidir. “Derecho a dicidir claro, pero en todas las cosas”  ens va dir ahir Pablo. I la mateixa IC proposa molts referèndums ( un cada any) si bé i curiosament el de la consulta per la independència, no seria ni el primer, ni el segon, ni el tercer…

Ningú pot negar que David Fernàndez no defensi un programa polític d’esquerres com Podemos, molt avanç que Podemos, però a diferència dels espanyolistes, ells entenen que la independència ha de ser la primera consulta. Un fet que també penso jo, i després ja farem una Constitució catalana que serà el resultat del consens.

Podemos ens diu que no vol que marxem d’Espanya, però tampoc ens proposa com hauria de ser la financiació, les nostres lleis, etc. Una vegada més ens demanen un vot de confiança, i n’hem fet tants, i tots han estat fallits, que ja hem dit prou.

I el cop baix dialèctic contra David Fernàndez : “jo no m’abraçaré mai amb Mas” demostra que es un típic espanyol amb els tics espanyols, i amb la forma de fer dels espanyols.  Ell tampoc hauria signat amb el President Mas, ni amb UDC, CDC, ERC, IC, CUP, fer la consulta del 9-N.  Catalunya, és diferent.

Però malgrat tot, és bo per nosaltres que Pablo Iglesias  ens vingui a visitar i parli, així descobrirem què hi ha darrera aquesta marca Podemos.