Ja fa molt de temps que vinc observant que en el món periodístic i en el dels opinadors, hi ha un decantament molt visible cap una mena de professionals que quan formulen preguntes o emeten opinions se’ls veu un argumentari pre-concebut. És a dir, molt més influït per les seves simpaties o fòbies que no pas per una anàlisi de la situació real. I aquests interessos poden ser ideològics, poden ser econòmics o fins i tot de poder, i quan aquest biaix aflora amb tanta força, la seva credibilitat queda molt malmesa. És cert que justament en aquesta societat de la immediatesa, el pensament i el raonament són els grans sacrificats, i per tant és lògic que cada vegada més triomfin  aquesta mena de gent que, a més, és capaç de parlar de tot pontificant. Quan no hi ha informació, l’especulació es pot entendre sempre que s’avisi que és especulació i no informació, però el que ja sobrepassa el límits de l’honradesa és quan algú fa una declaració, s’arriba en un acord, o inicia un procés, i es vulgui interpretar maliciosament la informació que és clara i diàfana, amb  especulació.

La sort que tenen aquesta gent és que mai ningú els retreu els seus arguments una vegada la realitat s’ha cuidat de desmentir-los; però alhora no aprenen dels seus propis errors i persisteixen en les mateixes maneres i és que ells, es resisteixen a acceptar que la realitat sigui distinta a com la volen, i per això utilitzen la faula vestida d’opinió fonamentada.

Amb el procés català en descobrim constantment d’aquests personatges, i fins i tot quan no tenen ja ni la capacitat inventiva per crear-se una narració mig creïble, utilitzen l’insult. Normalment la manca d’arguments porta a l’insultar. Quantes vegades hem escoltat o llegit que el procés de Catalunya és perquè el President Mas ha “enloquecido”?  Ells no poden suportar l’haver de reconèixer que això és un moviment molt gran i transversal de la societat civil, perquè els seus apriorismes de què som una minoria, se’ls desfà. La majoria social, la raó, la veritat, i el seny, és un patrimoni seu, i sobre això han d’argumentar encara que l’evidència els desmenteixi.

En les tertúlies observaran que  alguns dels participants, per cert molt presents en tots el medis, utilitzen reiteradament l’argument falç per desacreditar el Govern i el procés, i gosen dir que durant tot aquests temps el Govern no governa. I ho diuen sense immutar-se! Per rebatre-ho, només cal que veiem  com aquest País és un País que funciona cada dia. Diuen que no es preocupa de la crisi, ni de l’atur o el que és pitjor, atribueixen al Govern una mena de perversitat genètica que el porta a fer retallades, sense analitzant-ne les causes. I si ho mirem bé, veurem com el seu discurs i argumentari és sempre coincident amb els d’algun partit polític o ideologia; i d’aquí ve el meu títol, diguem com argumentes i et diré qui ets.

Ser objectiu en l’argumentació, no és pas cosa fàcil, però tampoc ho és ser un bon opinador, ni un bon articulista.  I si tots els oients i els lectors tinguéssim un nivell d’exigència més alt, molt sovint algunes tertúlies, algun tertulià, algun analista, i fins i tot algun articulista, tindria un seguiment molt escàs.