Diuen els científics que avui és el dia més trist de l’any, no podria pas rebatre’ls per què una vegada llegits els titulars d’uns quants diaris, realment entre una mena de depressió  que afirmarien l’estudi. Segur que els arguments per fer aquesta afirmació científica no tenen pas res a veure amb l’actualitat política espanyola, però pels catalans és un plus realment important. La raó és que hem començat ja de ple la precampanya, o millor dit,  “les precampanyes”, i si ja mai els arguments i els programes i els contraprogrames assenyats son molt difícil descobrir-los, en aquest estadi en el que la pretesa eufòria s’ha de sobreposar a la sensatesa, es fa realment insuportable.

No he entès mai que un polític hagi de cridar com un posseït davant els seus fidels seguidors i sovint em pregunto si així és la única manera d’exposar un programa de govern mínimament creïble. I encara menys si no és de pobresa intel·lectual i programàtica la tècnica d’afirmar-se amb l’atac al o els adversaris i no ressaltant allò de bo que un té, si és que en té. Resulta que ahir la migradesa argumental i programàtica del Secretari General del PSOE Pedro Sánchez, per defensar el seu espai polític va acusar al President Mas i a Oriol Junqueras d’emportar-se el seu patrimoni a Suïssa i a Andorra, una afirmació gratuïta i molt aplaudida per la concurrència, però que té un problema: es falsa. I si aquest és l’estil i la proposta engrescadora que ofereix el PSOE a Catalunya, no m’estranya el nivell d’expectatives electorals que tenen. I com a taloner de luxe, Miquel Iceta, i seguint al mateix estil de Sánchez  tant en la forma com en el fons, un fet molt inusual en ell que es persona de reflexió, cridant va fer una nova acusació contraposant la construcció d’estructures d’estat amb a mort d’un ciutadà a Tarragona. Quan per argumentar s’han d’utilitzar aquests nivells de baixesa moral, es que la política unionista i espanyolista no té res a oferir d’atractiu als seus votants. És buida i és  una pena.

Un principi democràtic és la confrontació de les idees i els programes entre partits, no les acusacions gratuïtes sense base ni fonament. I entendran que siguem pocs o molts, alguns tinguem vertigen només de pensar que això durarà un any. I em sembla possible que algun dia els catalans, siguin independentistes o no, diguem prou, que ja n’estem tips que per guanyar vots vinguin aquí a insultar-nos gratuïtament. I reclamem respecte individual i col·lectiu.  Insultar no hauria de sortir gratis.