Sent jo tresorer d’Òmnium Cultural de Girona en els anys setanta, recordo les cartes que feia el President Josep Tarradellas des de l’exili on criticava durament als polítics de l’oposició, els moviments socials, el que representa Montserrat,… i les riotes que provocaven les seves dèries i fòbies.

Franco va morir al llit, amb una assistència extraordinària de gent que li anaven a retre el darrer acomiadament que s’explicitava amb les llarguíssimes cues al carrer d’aquell 21 de novembre del 1975. L’enterrament va ser d’Estat i amb tots els honors. I què vull dir amb aquests dos exemples? Doncs que en cap dels dos casos, si ens haguéssim deixat endur per les apreciacions, no hauríem endevinat com van anar les coses poc temps després.

És cert que l’únic polític i partit que en un principi defensava el retorn del  President Tarradellas era Josep Pallach i el Reagrupament, i ho defensava purament per la continuïtat històrica que suposava, no pel personatge. Però així que aterrà Tarradellas, la gran majoria dels polítics, de cop, van ser tarradellistes, i avui alguns el posen com exemple de gran estadista.

Del franquisme, poc temps després de ser enterrat el dictador en el Valle de los Caidos, la gran majoria de franquistes es van convertir en  demòcrates de tota la vida, i alguns retocaven les seves biografies per aparèixer com antifranquista a la clandestinitat.

Aquests dos casos que exposo és perquè em ve a tomb per explicar el què preveig que passarà el dia després, si els catalans decidim ser independents. Avui encara són molts els periodistes, els tertulians, els polítics, els empresaris i els medis de comunicació que no deixen de mostrar el seu espanyolisme criticant o ridiculitzant el procés i la independentisme. Però una vegada tombi la història, seran els primers en refer la seva biografies i mostrar-se independentistes de tota la vida. Tampoc m’estranyaria que el grup de La Vanguardia, canviés radicalment ( com ha fet tantes vegades )  i deixés a la línia editorial de  El Punt Avui, com a moderada.

És conegut que la nit del 23-F molts capitans generals es mantenien a l’aguait per decidir-se per veure per quin cantó tombaven els esdeveniments i sumar-s’hi.

La sort és que ara tindrem les hemeroteques a internet i les imatges a youtube, a l’abast de tothom i serà bonic comparar l’abans i el després.