És curiós com de diferent s’ha agafat la sentència per unanimitat del TC en contra de la llei catalana de referèndum. Tots els espanyolistes d’aquí i no cal dir, els d’allà, s’ho han agafat com si fos un respir i un punt i final. Avui alguns tertulians espanyols comparaven ja la mort del procés català, amb el que va tenir en el seu dia el Pla Ibarretxe. És a dir, “consumatum est”.  En canvi des del sobiranisme aquesta sentència ha provocat una gran indiferència, simplement perquè ja la teníem descomptada i potser, i només potser, només faltava saber si seria per unanimitat. Cap dels que en agafàvem de les mans en la Via catalana, ni cap dels que vàrem fer la V, ni cap dels que van votar el 9-N, ni els que es varen quedar a casa però acompanyen el procés, ni cap analista mitjanament perspicaç, tenia cap dubte del sentit de la sentència. Així doncs, s’entén perfectament aquesta tranquil·litat.  També avui des de les ones de radio del Grup Planeta, s’ha dit que el tema català ja no preocupa, que és un tema amortitzat i com argument de pes per reforçar la seva apreciació han utilitzat el minutatge que va ocupar el discurs de Rajoy. Els més agosarats o agosarades, han dit que fins i tot dubtaven que el 27-S hi hagués eleccions, utilitzant la mateixa estratègia de què no hi hauria consulta el 9-N. La simplicitat de les anàlisis que es fan venen per dues coses: la primera és perquè no coneixen la societat catalana i ho analitzen des de la centralitat, i la segona és que es pensen que Catalunya és com Espanya. Dos errors greus.

És recorrent pels espanyolistes dir que una eleccions plebiscitàries no són res, perquè no existeixen. I és cert, però perquè ho siguin només cal que la població ho vulgui. I diuen això gent d’aquest país que encara hi ha sortosament moltes persones que viu i recorda com amb unes eleccions municipals, es va fer fora el Rei i es va proclamar la república. Tampoc eres plebiscitàries aquelles del 12 d’abril de 1931 però el poble ho va voler, i ho van ser.

Així doncs, si el 27-S serà o no plebiscitari dependrà dels partits polítics i sobre tot de la gent, que amb tota seguretat si ho vol, ho seran. Per tant, és normal que la sentència del TC no ens hagi produït cap efecte, perquè no mirem enrere i sí endavant i molt concretament el 27-S.

Quan la “primavera” que ja està a les portes torni a fer rebrotar l’arbre del procés, alguns quedaran estorats al veure que tot allò que es pensaven mort i sense vida, era hivernat i tot el país florirà encara amb més força.

2015-02-26 Nosaltres i la sentència del TC