En el món de la política hi ha coses molt estranyes o si més no, que tenen una lògica. El Govern espanyol, cada vegada que ha intentar que alguna cancelleria o membres de l’UE es pronunciés en contra del Procés de Catalunya cap a la independència, el màxim que han obtingut és un diplomàtic i gens comprometedor:” això és un afer intern d’Espanya” i en canvi el ministre que ha parlat més i encara parla més del Procés és el ministre espanyol d’Afers Exteriors José Manuel García-Margallo. És a dir, segons jo entenc és la darrera persona del Govern espanyol que n’hauria de parlar, però és així. Per nosaltres el fet no té pas massa rellevància, però sorprèn molt que Mariano Rajoy hagi donat aquest encàrrec a aquest ministre.

Totes les marques de qualsevol producte, és un element comunicatiu i de promoció important. Qualsevol empresa important sap el valor que té la seva marca i s’hi gasta molts diners per enfortir-la arreu. Una marca sobrepassa el mateix producte perquè associa uns intangibles que hom espera s’incorporin al producte i li proporcioni distinció. En el món global, la distinció de marca és un actiu perseguit per tothom, perquè és la manera de sortir de la massa i promocionar-te en exclusiva. Però les marques en aquest món tant obert i de tanta informació, tenen el perill que, per les raons que siguin, poden ser atacades o desemmascarades i d’aquells atributs positiu que tenia, es passi a negatius.  El darrer conflicte laboral de Coca Cola, els executius de l’empresa va d’haver de fer una acció informativa i publicitària intensa perquè la marca no se’n ressentís.

Espanya fa temps que intenta promocionar la “marca España” per associar-la a una seria d’atributs positius  amb la pretensió que el món els associï a la Nació Espanya. Fa anys que l’Administració i les grans empreses van crear un Patronat per gestionar-la i s’hi gasten molt diners sense que per ara hagi tingut massa èxit. De fet “el Instituto El Cano”, ha fet dos estudis sobre com es veu internacionalment la “Marca Espanya, i les seves conclusions van ser demolidores. La valoració que en feien a l’estranger de la Marca España, estava en el mateix nivell de Turquia.  El primer que criticava aquest estudi era que agafessin tots els tòpics com elements d’exhibició internacional,   un fet que va portar a suggerir que no s’utilitzés la figura del toro, per exemple,  perquè la premsa internacional el feia servir en vinyetes per explicar la política i l’economia. El toro famèlic, era una imatge molt temptadora per fer-hi burla; era més o menys la seva recomanació.

Però suposo que tots entenem, si ho hem entès bé, que l’objectiu de la Marca España, es per promocionar i exhibir Espanya a l’estranger, perquè aquí poca cosa pot dir que no se sàpiga. Així doncs, com hem d’interpretar que l’Alt Comissionat de la Marca España, Carlos Espinosa de los Monteros, triï Barcelona per presentar-la i exhibir-la?  El fet de que tots ells siguin molt espanyolistes, com és natural per altra part, m’evita pensar que facin aquest acta a Barcelona perquè ja ens consideren una mica “estranger”.  De fet, per demostrar-nos qui són i d’on venent, hem de dir que ni l’Alcalde de Barcelona Xavier Trias, ni el President de la Generalitat Artur Mas,  va ser formalment convidat en l’acta.  Jo penso que vist que el seu interés pel 2015 és ensenyar una Espanya que ha superat la crisi econòmica, i que vol ser líder en innovació i creativitat, han intentat unir-la amb la “Marca Barcelona” que aquesta sí té un gran prestigi internacional. També han volgut aprofitar el Mobile World Congress, que la Citat de Barcelona és capital mundial de les tecnologies, per aprofitar-se’n.

Però com tot departament de màrqueting i publicitat sap, per “vendre”, fins i tot “vendre marca de país” s’ha de sortir a l’estranger i s’ha d’entendre el que nostre món és el món. Aquesta operació a Barcelona la veig més com una campanya electoral encoberta a favor del govern, que no pas amb voluntat de refer una marca molt desprestigiada.