Fa temps que veig moltes similituds entre aquets dos polítics. Potser són imaginacions meves però tantes coincidències em sorprenen. Sincerament. Avui pel diari ARA ens assabentem que en Duran, juntament amb alguns dels seus, el 14 de novembre del 2014, cinc dies després de l’exitós 9-N  va constituir un nou partit polític, un fet insòlit. Fins i tot diria que és incompatible la doble militància, perquè cap partir seriós permet que el seu màxim dirigent pugui crear un nou partit mantenint la militància i els càrrecs en el vell. L’Alejo, durant un temps també va ser militant i eurodiputat del PP, mentre era un promotor d’un altre partit, el VOX, i s’aprofitava dels seus privilegis per la nova empresa.

L’explicació del perquè Duran fa això tant estrany i digne de ser estudiat, potser l’hauríem de buscar en les seves mateixes paraules; quan responia una pregunta en una entrevista; deia més o menys això: no puc dedicar-me a l’ensenyament perquè amb el sou d’ensenyant no podria viure. Una afirmació que es pot deduir fàcilment que si porta tants i tants anys a la política és perquè cobra un sou important i que li permet portar el tren de vida que ens ha ensenyat una mica en  l’Hotel Palace de Madrid. I vist com pinten les coses a UDC, prefereix preparar-se el futur per si ha de sortir ell i els seus fidels d’UDC. És el mateix que va fer Vidal-Quadras, i tot sigui dit, amb poc èxit.

Duran sap que li serà molt difícil mantenir-se com a cap d’un grup a Madrid, que és independentista quan ell no ho és,  i a l’hora ser el president de la Comissió d’Exteriors d’Espanya, per més que digui que no és independentista. Però sospito que també li serà molt difícil explicar, i sobre tot justificar, a les bases i els quadres d’UDC aquesta doble militància. UDC és un partit de llarga història i ha tingut dirigents amb el compromís de Miquel Coll i Alentorn, màrtirs com Manuel Carrasco i Formiguera,  i ja més d’ara, Joaquim Xicoy i Bassegoda,  Joan Rigol i Roig, Núria de Gispert i Català i la Vicepresidenta de Catalunya, Joana Ortega i Alemany ( imputada) i m’estranya molt que tant per la seva història com pel seu compromís, acceptin de bona gana aquestes indiferències que els hi fa el seu president tant de la doble militància, com declarar-se no independentista i justificant-ho simplement perquè ha nascut a Alcampell ( a la Franja) com si en aquest país nostre per ser independentista s’ha d’haver nascut a Catalunya.

El fet de la seva doble militància del President,  no treu que UDC pugui mantenir-se en l’espai ambigu sobre el  procés quan estem a prop d’unes eleccions municipals que són el primer esgraó del recorregut que culminarà el 27-S. Necessàriament per demanar el vot en les municipals, CiU haurà de dir clarament si estan o no en el procés, perquè mantenir-se en aquesta nuvolosa estic convençut que perjudica el procés, també perjudica molt a CiU i, sobre tot, perjudica al mateix President Mas. Des de fa un temps, el discurs de Duran no només perjudica a UDC i a la seva història, també ha anat cobrint d’una nuvolosa de dubte, totalment injusta, al posicionament decidit del President Mas per portar-nos fins el 27-S  per fer  unes plebiscitàries. Són molts en aquest país que diuen; en Mas ja m’agrada però en Duran…

Però com el temps posa tothom en el seu lloc, Alejo Vidal-Quadras, ja s’ha transformat en una figura política irrellevant, Duran també li pot passar aviat si juga amb l’ambigüitat, perquè no ets ni d’uns ni dels altres.