Ramón Espadaler, UDC i les línies vermelles
6 abril 2015 per Esteve Vilanova
El secretari general d’UDC, Ramón Espadaler, ha fixat les línies vermelles que el full de ruta no ha de passar i que proposarà a la militància d’UDC en una consulta el 14 de juny perquè ho validin. I agafant l’estratègia d’aquells que se senten febles, s’ha afanyat a dir que el document no serà per complaure a CDC. Això de reafirmar-se un distanciant-se d’un altre, normalment és propi d’aquells que tenen poca solidesa ideològica i el seu discurs no els hi serveix per reafirmar-se com són, sinó que, ho han de fer dient qui no són.
La proposta d’Espadaler a no concretat el “seu” full de ruta abans de les municipals em sembla un frau electoral i una vegada més, des del sector democristià, una introducció d’incerteses cap a CiU just en el moment que ens calen certeses clares. Aquesta mena d’actuar pròpia de Josep A Durant Lleida, l’ha heretat el seu successor, que curiosament forma part del govern de CiU.
Fitxem-nos amb la insolvència de la seva proposta de línies vermelles: no sortir de l’UE i que els catalans votin sobre el seu futur en una consulta acordada amb el govern espanyol i que no es faci una declaració unilateral d’independència. Només cal mirar els milers de milions d’euros que l’UE està donant a Grècia perquè no marxi i el conflicte d’Ucraïna, per atreure aquest país cap a l’UE, per adonar-nos que Catalunya no en sortiria, però ja sé que això, ell que és un home de fe, sap que cap argument és bo pels descreguts. La segona fal·làcia encara és més descarada; resulta que ell forma part d’un Govern que hi ha el President, la Vicepresidenta i una Consellera imputats penalment per haver convocar un procés participatiu, pel bloqueig els govern d’Espanya a autoritzar-nos fer un referèndum. És políticament ètic que un polític demani un impossible? És que la Vicepresidenta, no és d’UDC? No és el propi Josep A. Duran i Lleida qui ha dit que ara a Madrid és irrellevant? No és el mateix Duran qui na demanat reiteradament negociar amb Madrid, sense cap èxit? I tornar a demanar el mateix, que ha resultat impossible, és políticament assenyat?
Deia la Presidenta del Parlament de Catalunya, Nuria de Gispert, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que amb tota seguretat tots els candidat d’UDC que formessis part de les llistes de CiU serien independentistes. Com ens ho assegura això Ramón Espadaler i ho fa compatible amb el seu full de ruta espanyolista? No veu el Secretari General d’UDC que amb el seu programa boicoteja i fins i tot torpedeja les candidatures municipals de CiU? És que amb un soci així algú pot votar a Xavier Trias de Barcelona o Carles Puigdemont de Girona, per posar algun exemple, sense cap mena de recança? Quina declaració hauran de fer ara els candidats d’UDC que vagin a les llistes electorals? Una declaració d’independentisme, com deia la presidenta Gispert? La seva actitud no és posar pel davant els interessos del seu model de partit, que no pas dels de Catalunya? I dic del seu model de partit perquè sóc un convençut que UDC no és el que volen que sigui els seus líders actuals.
En tot cas, espero i desitjo que abans de les eleccions municipals ho clarifiquin perquè, els que volen construir un nou país i no un nou partit, ja no estem disposat a fer mai més un vot de confiança. Podem fins i tot no assolir els nostres objectius, però que no sigui per culpa d’un engany orwelià del doble llenguatge.
Almenys per mi, i espero que per força gent, aquestes siguin les nostres línies vermelles que exigim abans de donar el nostre vot. I que consti que escric això amb un punt d’indignació però també amb molta pena.